RSS

El llegat de Miquel Caminal

24 maig
El llegat de Miquel Caminal

L’amic Joan Anton Mellón va publicar ahir aquest magnífic article en record de Miquel Caminal… Un gran treball que val la pena llegir, amb l’enyor del company inolvidable.

“La memòria, afortunadament, és selectiva, recordem tot allò que val la pena recordar, per aquest motiu en complir-se dos anys de la defunció del professor Miquel Caminal (1952-2014), convé rememorar les seves idees polítiques com si fos un enyorat homenatge i una aportació alhora a la cultura democràtica, sempre fràgil i amenaçada per nombrosos enemics. Miquel Caminal va ser una veu autoritzada sobre aquest tema perquè en ell es va donar la raríssima combinació d’una persona amb una gran vocació política sense una malsana ambició de poder. Aquesta, crec, va ser la clau de la seva gran lucidesa política i acadèmica i del seu magisteri en tots aquells que vam tenir l’honor de compartir la seva trajectòria política/personal i acadèmica. No li va interessar, gens ni mica, ni el poder pel poder ni els diners. Per això va poder reflexionar des de la plena llibertat i sense servituds de cap tipus.

Quines van ser les dues concepcions nuclears del seu pensament polític? Al meu entendre la seva concepció del federalisme com a federalisme pluralista des de paràmetres socialistes radicals i, en segon lloc, la seva visió de la democràcia com un procés històric en el qual la gradual eliminació dels privilegis és el factor decisiu i el seu corol·lari: és èticament inadmissible i políticament rebutjable que el desenvolupament/benestar d’uns sigui a costa del subdesenvolupament/malestar d’uns altres. Aquestes dues idees clau: federalisme pluralista i democràcia avançada estan intrínsecament unides per un fil conductor: només aconseguirem la pau amb nosaltres mateixos i amb la naturalesa (de la qual formem part) quan siguem capaços de construir una societat lliure d’alienacions i de l’explotació entre éssers humans. Una societat d’homes tan iguals com lliures en la qual el ple desenvolupament de les seves potencialitats reverteixi directament en el benestar col·lectiu.

Aquestes són idees-força de l’esquerra a les quals s’oposa el pensament genèric de dretes: els éssers humans són desiguals per naturalesa, opinen, i aquestes desigualtats són socialment útils; les desigualtats són el preu que cal pagar per la llibertat, pretendre la igualtat és un quimera inassolible. A aquest tema nodal de com compaginar llibertat i igualtat, Miquel Caminal va dedicar moltes hores d’anàlisi des de la seva formació d’economista, en allò que ell va denominar la “democràcia econòmica”, seguint els estudis de l’eminent politòleg Robert A. Dahl.

Tots dos autors coincideixen que la democràcia adquireix una dimensió avançada en la mesura en què el pluralisme arriba al terreny de l’economia i de la política, i en la qual existeix una relació directa entre aprofundiment de la democràcia i transparència i pluralisme. D’aquí es deriva la pregunta consegüent: podem continuar parlant de llibertat en una societat en què les quotes de desigualtat augmenten exponencialment en conjuntures econòmiques depressives? Sent obvi que a més desigualtat de la distribució dels recursos econòmics correspon una distribució desigual del poder.

Per tot això Miquel Caminal propugnava que la política havia d’intervenir, decisivament, en matèria econòmica perquè poguessin compaginar-se, segons criteris democràtics, la igualtat i la llibertat. I afirmava que la democràcia econòmica ha de fonamentar-se segons el principi d’igualtat d’oportunitats en relació amb la propietat i el treball, ja que la igualtat deriva, substancialment, de les mateixes condicions econòmiques, les oportunitats socials i l’accés al coneixement.

Democràcia econòmica i federalisme pluralista, tots dos conceptes es complementen. Una república justa i benèfica és aquella en la qual tots els ciutadans han recuperat, plenament, la seva sobirania: política, social, econòmica i cultural, ja que —en això tenen raó els liberals— una gran concentració del poder sempre té efectes perversos. El federalisme pluralista propugna un lliure pacte de ciutadans participatius que reflexionen col·lectivament sobre tot allò que els afecta col·lectivament i prenen decisions que executen els seus representants. Un pacte lliure entre iguals que admeti les plurinacionalitats i les pluriidentitats com a factors enriquidors d’una convivència democràtica que rebutja els privilegis i les desigualtats extremes.

Com a colofó a tot el que s’ha exposat recordem que Caminal va iniciar la seva última conferència el 30 d’octubre del 2012 a Sevilla citant Blas Infante: “Només la llibertat mútua és la base del respecte mutu: i només aquest respecte pot ser la base d’un amor recíproc. Únicament pot existir aquest amor i comprensió mútua, que es traduirien en la consciència supernacional de la Iberia federada, quan la llibertat de totes les regions proveeixi cadascuna d’elles d’un Poder privatiu, que sobre el seu propi interès vingui a pactar lliurement amb els altres Poders regionals”.”

Joan Antón Mellón és catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

 
Deixa un comentari

Posted by a 24 Mai 2016 in Uncategorized

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: