RSS

Sala-i-Martin en mode “sectorial” de pensions privatitzades

08 ag.

imageNo sé si els motius pels que una sectorial de l’ANC recomanès un exèrcit català tenen a veure amb guanyar el suport de les empreses i entitats financeres vinculades amb la indústria d’armament que es mencionen a 18,9 milions en subvencions per la indústria militar catalana. El que si sé és que va aixecar moltes crítiques perquè la majoria de gent que sembla lluitar pel dret a decidir té més a veure amb el pacifisme i vol una Catalunya en pau, sense F-16 ni canons.

Tampoc sé amb certesa si un altre document sobre sanitat i presentat per Helena Ris, directora de la Unió Catalana d’hospitals que aplega la patronal hospitalària (i que abans tenia com president a Boi Ruiz) en presència de la presidenta de l’ANC, tenia l’objectiu de guanyar-se el favor del grans laboratoris farmacèutics catalans i la sanitat privada (en especial, la que està guiada per aquest ànim de lucre que cada dia descobrim que ens ve de lluny i és molt nostrat). Sembla que el CAPS, Dempeus, Cafeambllet, CATAC/Iac, Podem-Sanitat, 15-M Sanitat, GREDS-Emconet i tans d’altres grups i persones que defensen la sanitat pública tenien raó, perquè es va retirar el document de la pàgina web de l’ANC…

Ara sembla també que és en Xavier Sala-i-Martin, la reina mare dels economistes de Catalunya, qui fa les funcions de “sectorial” de les pensions. Un senyor que tot i que declara que “no és ni de dretes ni d’esquerres” ha de ser molt de dretes per dir que Samuelson és un economista d’esquerres, (però tant s’hi val!) El missatge de l’economista en cap de TV3 sembla ser “Tranquil, Fainé, tranquil”, que si t’apuntes a la “nostra” independència et privatitzarem les pensions i CaixaBanc ferà el gran negoci de la seva vida. Aconseguirà finalment el somni que persegueix des de fa tants i tants anys i pel que ha pagat tants estudis de fantasia a sengles mercenaris en ciències econòmiques… (Per si hi ha dubtes de qui parlo, Isidre Fainé és el president de CaixaBank, de la Fundació ”la Caixa” i de Criteria CaixaHolding, de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) i és vicepresident d’European Savings Banks Group (ESBG), membre titular de la Comissió Gestora del Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d’Estalvis i de la Comissió Rectora del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB), vicepresident de Telefónica, Abertis, Repsol i de la Societat General d’Aigües de Barcelona… és a dir, un peix molt, molt, molt gros, dels que es menja peixos mitjans i petits, i pot decidir si s’alimenta d’independentistes, federalistes, o centralistes segons convingui; és a dir, ell és el que posa i tria l’esquer.

Però no sé si en Fainé estarà massa content, perquè l’economista de les jaquetes llampants ha estat tant maldestre com els intents que (pressumptament) el precedeixen: compara el sistema de repartiment de les pensions amb estafes piramidals que són delicte “si no les fan els governs”, oblidant, com li sol passar, el que és fonamental: que el sistema de “capitalització” que ell defensa sí que ha representat en molts casos un delicte perquè ha deixat a molta gent sense pensió i en una vellesa de miseria.

Sala-i-Martín reprodueix ara a Catalunya, jugant a ser un Rick Perry de “l’Aromes Party”, un atac a les pensions públiques que es va iniciar amb l’assessorament de Milton Friedman a les dictadures de Xile i Argentina, i el fet que des de 1995 aquesta nova despossessió dels més febles hagi estat beneït pel Banc Mundial, sols vol dir que els poders financers es deleixen per fer-se amb l’estalvi ingent que les pensions representen… I que han de mentir i difamar perquè el sistema es pot mantenir si aconseguim apartar els voltors i els tril.lers que vénen arguments falsos… Sols cal llegir els treballs de Miren Etxezarreta i altres economistes del Seminari Taifa, o a Juan Torres Lopez, Vicenç Navarro i Alberto Garzón.

Amb Sala-i-Martín (que segons ell mateix diu de sí mateix) “ha rebut nombrosos premis incloent el Premi Joan Carles I concedit bianualmente pel Banc d’Espanya al millor economista d’Espanya i Amèrica Llatina, el Premi Arrow concedit per l’International Health Economics Association al millor economista del món en el camp de l’economia de la salut” (?!!)i el premi Conde de Godó de Periodisme, comparteixo la pell prima quan algú diu “rentable” per “rendible”, però em molesta molt més que un economista amb tots aquests guardons demostri una gran ignorància afirmant que Arthur Cécil Pigou, nascut el 1877 en Beachlands (Ryle, illa de Wight) professor de Cambridge, succesor de Marshall, fundador de l’Economia del Benestar i mort a l’any 1959, és francès. I que el mateix “conde Godó” que li dóna premis no deixi publicar una carta al director dient que Sala-i-Martí no és cap ésser superior infalible, i que malgrat com s’ha sabut vendre, té alguna que altra llacuna en història del pensament econòmic. I això ve a tomb d’un llarg intercanvi de piulades amb el periodista Oriol Güell, però també d’una de les primeres entrades d’aquest bloc.

El fet és que a la vida ens trobem, algunes vegades, en situacions especialment irritants: per exemple, la que pot provocar una persona que es creu per sobre del bé i el mal, pontificant sobre tot, per acabar donant-se la raó i felicitant-se per haver-se conegut… Aquestes persones enamorades d’elles mateixes i que disfruten intentant posar en ridícul als altres poder arribar a dir, d’un mateix, que “Xavier és capaç de transmetre idees complexes en un format fàcil d’entendre utilitzant exemples acolorits i llenguatge entretingut. Amb una reputació de presentacions humorístiques i esclaridores, Xavier està en gran demanda com a conferenciant en els principals esdeveniments financers de tot el món.”

Doncs quina sort! Perquè ara també s’han trobat oferta i demanda. La oferta en mode “privatització de pensions” à la Milton Friedman, i la demanda d’una Catalunya lliure però de molt, molt “alt standing”, amb un exèrcit de F-16, i sanitat i pensions sols per a qui se les pugui pagar.

I si és així, crec que no anem bé. I que cal començar a treure caretes. Però de bon rotllo, que deia en Buenafuente, perquè no cal fer-se mal. Però tampoc fer passar bou per bèstia grossa.

 
19 comentaris

Posted by a 8 Agost 2014 in Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , ,

19 responses to “Sala-i-Martin en mode “sectorial” de pensions privatitzades

  1. promeu

    8 Agost 2014 at 20:31

    El meu lliure albir i pensa-content m’ha dut a pensar que el sistema de pensions és un sistema piramidal (no dic estafa en cap moment) i que em faré un sistema de pensions privat a la que pugui; no crec que tingui futur aquest sistema precisament per la contracció demogràfica que patim i per una edat de jubilació estancada amb una esperança de vida que no para de créixer.
    I tot i saber que quan em jubili (en uns quants anys) sé que cobraré de pensió més que de sou.

     
    • angelsmcastells

      8 Agost 2014 at 20:54

      Doncs que tinguis sort en triar el banc, que no quebri, i si ho fa, que l’estat el salvi amb els impostos de totes per preservar el teu pla de pensions que, mentrestant, pot haver-se dedicat a la indústria d’armament, o a comprar cases de qui no pot pagar les hipoteques, o a engreixar les Idc-Salut (càpio) del moment que ens deixa sense sanitat pública. Engreixa el capital financer i la contracció demogràfica (i sobre tot la disminució de la població activa amb treball i sous dignes) queda assegurada!

       
      • Barcelona

        9 Agost 2014 at 0:34

        Caram! Els demagogiòmetres els deixes treient fum! xD

         
  2. Jordi

    9 Agost 2014 at 0:48

    Quina mania que teniu en dir que els que volen la independència de Catalunya no volen un exèrcit. No sou gaire diferents dels que diuen que el 80% dels catalans estan enganyats i en realitat no volen votar.

    Voldrem decidir-ho TOT. Fins i tot si tenim exèrcit o no, i com seran les pensions, i si els mossos hauran de portar barretina o no. I tothom és lliure de donar la seva opinió i de no ser crucificat per ella, com acostumeu a fer els de l’esquerra quan alguna cosa no us interessa.

     
  3. Mariano

    9 Agost 2014 at 16:18

    Si llegeixes la literatura econòmica i no els pamflets taifes veuràs que la premissa de que salaimartin defensa sistema de capitalització és falsa. Al menys a dos articles acadèmics defensa el sistema de capitalització. Per tant, tot aquest article que has escrit ès pur fum!

     
  4. espardenya

    9 Agost 2014 at 16:18

    Be, a part de la difamació de XSiM i altres economistes com Friedman (que curiós que se’l mencioni per “assessorar”, enviar un parell de cartes a Chile i Argentina, però s’ignori que ho feia amb tot tipus de governs, p.e. el Xinès on el 1980 va anar a donar una sèrie de conferencies sobre “price theory” a buròcrates i ningú l’associa com afí ideològic a aquests per això…) es important recalcar certes mitges veritats o falsedats que:
    1. “Un senyor que tot i que declara que “no és ni de dretes ni d’esquerres” ha de ser molt de dretes per dir que Samuelson és un economista d’esquerres, (però tant s’hi val!)” No es ni d’esquerres ni de dretes es liberal, una posició que no es pot situar en l’eix esquerra-dreta ja que inclou posicions amb simpatia de la llibertat econòmica, poca intervenció de l’estat… juntament amb posicions a favor de la llibertat d’expressió, religiosa, sexual, droges [en el cas del XSiM, veure dopatge: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2004/olimpics/olimpics.htm%5D
    2. “l’economista de les jaquetes llampants ha estat tant maldestre com els intents que (pressumptament) el precedeixen: compara el sistema de repartiment de les pensions amb estafes piramidals que són delicte “si no les fan els governs”” No diu que siguin estafes piramidals, sino que negocis piramidals. Tan maldestre com els economistes Samuelson, Krugman… amb els que segurament XSiM no hi té gens d’afinitat ideològica, on podem trobar cites seves en les que reconeixen l’estructura Ponzi de tal sistema oi? http://marginalrevolution.com/marginalrevolution/2011/09/is-social-security-a-ponzi-scheme.html

    IMPORTANT: una entrada recent de XSiM sobre això mateix desmentint del que se’l acusaba: http://salaimartin.com/randomthoughts/item/736-oriol-guell-del-pa%C3%ADs-les-pir%C3%A0mides-i-la-demanda-de-contrapunts.html

    3. Es comet l’error una i altre vegada de confondre sistemes de repartiment i capitalització amb public vs privat. Pots tenir un sistema de capitalització public, p.e. l’estat t’obliga a estalviar un % o certa quantia de la teva nomina i la posa en un banc públic o en un fons d’inversió públic en bons del mateix estat que se suposa que els bons dels estats, almenys d’alguns, son actius de baix risc.
    4. XSiM no proposa una privatització de les pensions, o almenys no aconsegueixo trobar una referència escrita per ell mateix (no de crítics seus com el Navarro) on ho proposi, l’autor del blog tampoc ho fa, de forma que li demano que ho faci, per honestedat intel•lectual. Justament hi ha indicis de pensar el contrari, ha publicat articles importants sobre pensions (en lloc de pamflets als que enllaça l’autor, on ni es mencionen indicadors de sostenibilitat de les pensions i dignes de cretinisme econòmic, p.e. veure el segon enllaç la ultima pregunta de la pàgina 81 del pdf o la pregunta de la pàgina 88 del pdf quan fan gala de poc sospitós un economista que utilitza la paraula “neoliberal” [que denota biaix ideológic] a la vegada que diu de mantenir el debat en l’economia positiva, sense “interferncias ideológicas espúrias”) un d’aquests on construeix un model i proveeix evidència de que programes d’estalvi obligatori en el tema de pensions augmentaria el poder polític dels jubilats “In other words, retirement savings programs may enhance the political power of the elderly, rather than reduce it” [http://www.nber.org/papers/w9691.pdf ]cosa que no crec que XSiM li sembli desitjable. El lloc on més proper és en una comparació entre sistemes de pensions on no es decanta obertament per a cap d’ells [ http://www.columbia.edu/~xs23/papers/herce.pdf%5D en els mitjants també podem trobar mencions que apunten a una opinió mixta: http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/50023286782/economia/noticias/4746020/04/13/Sala-i-Martin-No-van-a-poder-pagar-nuestras-pensiones.html#.Kku8tbkrHRnZhan
    5. Quin mèrit trobar que el XSiM es va equivocar amb el lloc d’origen d’un economista no?
    Que neoliberal el sistema de pensions de repartiment, que pren diners els més joves (que normalment son més pobres que els vells) per donar-los als vells no?

     
    • angelsmcastells

      9 Agost 2014 at 18:04

      Miri, vostè mateix es retrata. La gent que treballa (i la seva empresa, si el té legalitzat) cotitza fins el darrer dia de treball que pot ser als 70 anys en alguns casos. Per tant, és de molt mala fe dir que el sistema de repartiment “pren” diners dels més joves per donar-los als vells: així, poc tenim en comú per parlar: Segurament en un sistema més just podem decidir que si cadascú paga impostos en funció de la seva renta i riquesa, no hi ha frau fiscal, i el sistema fiscal és suficient i progressista, totes les persones poden rebre una renda suficient per viure dignament en la vellesa, la malaltia, en situació de dependència, atur, etc… (incloent en el etcètera que no es paguin sous de misèria). També podem aconseguir invertir la piràmide poblacional si la gent es mor abans, un camí que dóna força estalvis i que ja hem iniciat. I són dades. Sobre els altres punts, encantada de debatre cara a cara amb qui sigui, en públic, o a tv3 si em conviden. De moment, no tinc aquesta sort de la que gaudeix regularment el senyor Sala-i-Martin. I, abans d’acabar, vull donar-li la benvinguda al meu bloc, un espai on dic el que penso i on utilitzo les paraules i imatges que crec més adients per fer-me entendre.

       
      • espardenya

        9 Agost 2014 at 18:48

        No hem d’obviar que per molt que els jubilats hagin cotitzat, no son diners que inverteixen i n’obtenen un retorn com un sistema de capitalització, es un sistema de repartiment, els fluxos monetaris amb els quals es paguen les pensions provenen d’un sector de la població molt més jove.

         
  5. David llinasenc

    9 Agost 2014 at 17:59

    he llegit els tuits d’en Sala-i-Martín i en cap moment diu “estafa”, re-llegeix-los si us plau.
    per cert, la relació amb Fainé d’on l’has tret?

    p.s. soc independentista i crec que un exercit és necessari, no pots defendre’t tirant floretes a l’enemic.

     
  6. angelsmcastells

    9 Agost 2014 at 19:13

    Sí, sobre tot quan la taxa d’atur de la població més jove supera el 50%. Miri,aquí hem de canviar moltes coses perque puguem viure en una societat en la que no es margini ningú i on, com a mínim, els qui governen no ho facin CONTRA la igualtat d’oportunitats en salut, educació, treball, rendes dignes… I si no volem veure DES D’ARA tota la complexitat de la injustícia i ens entretenim amb divertiments i fantasmades, anem cap una societat en la que costarà molt superar el dany que causen les desigualtats i les destrosses dels ineptes i dels massa espavilats. Sempre procuro mantenir un cert sentit de l’humor i bonhomia, però li asseguro que cada dia que passa em costa més.

     
  7. La Ratera

    10 Agost 2014 at 12:31

    Lúcid i esclaridor post de l’Àngels.
    Suggeriment de llegir-lo poc a poc i paint cada paràgraf… i per suposat no deixar-se els comentaris que porta fins ara. Aquí es pot veure el grau de virulència, d’integrisme, d’urticària i supèrbia d’algunes de les respostes la qual cosa mostra l’encert de la crítica de l’Àngels.
    De la polèmica oberta entenem, sense necessitat de ser graduats economistes, la diferència entre esquerres i dretes, entre professores que ens expliquen de forma entenedora el complex i críptic món de la macroeconomia i rutilants fenòmens mediàtics i ben nodrits pel sistema, experts en demagògia (paraula que ells usen i abusen per desqualificar els oponents, la diferència entre el dret dels pobles a l’autodeterminació i algunes opcions dins l’onada independentista que intolerants ja no volen amagar el seu model de país al servei dels interessos d’allò que en dèiem ,i diem, capitalisme.
    Potser amb una mica més de respecte pels blocs aliens, una mica més de modèstia i autocrítica, força menys crispació ni autosuficiència, … més capacitat i anàlisi pel debat sobre el que l’autora exposa i allò que diu i proposa (i no del que alguns parlen i sentencien sempre ni que “no toqui” com deia aquell prohom ara en procés de deshonorabilització… )
    Així no anirem enlloc senyors “sala-i-martinistes” … que ni reis, ni deus, ni oradors messiànics … ni amb túniques ni americanes fashion.
    La sort és que ara ja sembla que toca veure un debat entre aquestes opcions, amb l’Àngels a dins, una cara a cara, sí o sí, a les grans cadenes televisives…i per suposat aq la “nostra” TV3. Sí ? o No ? .
    . Gràcies un cop més i seguim “dempeus”, Àngels M. Castells !!!

     
    • laura

      11 Agost 2014 at 18:43

      Lúcid i esclaridor? Aquest article pateix greus problemes de lògica! Parla dels càrrecs de Fainé com si això demostrés que Sala i Martín vol privatitzar la seguretat social. Al seu blog http://salaimartin.com/randomthoughts/item/736 en Sala diu que no ho ha defensat mai. En lloc de posar els càrrecs del Fainé, podrieu dir a quin article exactament el Sala defensa la privatització de les pensions. Per què si no ho defensa, tot l’article és una enorma pixada fora de test i no pas un article “lúcid i esclaridor”!

       
  8. Laura

    11 Agost 2014 at 18:39

    A veure si entenc l’argument: El Fainé té molts càrrecs i, per tant, el Sala i Martín defensa les polítiques de Rick Perry i Pinochet. És això? Enhorabona, noia! Brillant classe de lògica elemental.

     
  9. angelsmcastells

    11 Agost 2014 at 19:54

    Laura, ja sé que som a mitjans d’agost, però de totes maneres mira si tens febre, que els cops de calor són perillosos.

     
  10. paseante

    11 Agost 2014 at 20:06

     
  11. revisionari

    12 Agost 2014 at 17:50

    Pretendre que hi hagi retorn de la inversió d’una cuota o impost social és haver-se begut l’enteniment. L’Estat ha de garantir les pensios, via SS o directament dels impostos. Totes les partides s’han de supeditar al benestar dels nostres vells. Titllar de piramidal o Ponzi l’esquema actual és pura propaganda FUD (Por, incertesa i dubtes per minar la confiança en una idea). Podem canviar la Constitució per pagar (fins i tot amb la guardiola de les pensions) bancs tramposos i fons voltor, però no podem posar diners per les pensions que no surtin de quotes laborals? Va home va, pensem una mica.

    Neoliberalisme és la doctrina pretesament liberal que en canvi protegeix el fort, aspira al monopoli, basa els negocis en la corrupció i no en la competència, i s’afanya a xuclar recursos públics fins que no en quedin, per reemplaçar els serveis públics amb oligopolis orientats als beneficis privats d’uns pocs, no al bé social.

    Liberalisme, en canvi, es aspirar al màxim de llibertats possibles i deixar que la complexitat econòmica s’auto-organitzi sense intervencions distorsionadores de les seves incontrolables dinàmiques. Els límits a les llibertats del mercat venen marcats per l’interès comú: l’Estat posa aquests límits per garantir els drets humans dins el seu territori. El socialisme no pot ser més que un estat avançat del lliberalisme, d’altra manera és un corrent mesiànic ineficient per gestionar la infinita complexitat de les relacions econòmiques. Em sembla que va ser Bernstein qui ho va establir així.

     
  12. poblacamps

    12 Agost 2014 at 20:06

    Entiendo poco de la economía oficial, la de esos estudiosos que todo lo basan en la economía y que siempre se equivocan, tanto trabajo y tantos costes en estudios sobre esa ciencia y qué de poco sirven o han servido, tal vez, a esos tahures o vendedores que se proveen de títulos pagando (como Aznar en una famosa Universidad USA y que nos costó a todos una pasta) pues según mi modesta manera de ver este Sala Martín (El Chaquetas) es el prototipo de tahur,vendedor, vividor, que creo entiende poco de Economía, la verdadera la del trabajo y no la de los especuladores que se enriquecen a costa del trabajo de los demás. Los que no tenemos estudios al respecto, que hemos trabajado desde los 14 años, que pasamos hambre mucha hambre (1939) tuvimos que empezar a trabajar siendo aún niños, para ayudar económicamente a nuestros padres y si querías algo, tenías que tener imaginación, recoger papeles, botellas vacías y colillas para luego venderlo y poder ir al cine, nuestros padres no ganaban lo suficiente para poder comer, mucho menos para ir al cine, por ejemplo, si tenías interés después del trabajo, te pasabas por la Escuela del Trabajo, y recuerdo que los domingos te pasaban en un segundo, se trabajaba también el sábado y por la tarde a limpiar el taller. La vida te espabilaba, pero siempre con tu trabajo, sin explotar ni engañar a nadie y de esta forma tan simple y trabajosa aprendías que era o es la Economía. No podías gastar lo que no tenías, si querías comprar una vivienda, debías calcular lo que obtenías con tu trabajo y una vez calculados los gastos (soy admirador de las matemáticas) aumentabas estos un 50% y el gasto de la vivienda y si llegabas, comprabas la dichosa vivienda, luego la experiencia te enseña que siempre haces corto y el 50% añadido se esfumaba prácticamente, por lo que no creo en la forma y el renombre que se les da a los economistas (especuladores). Siempre han habido Economistas de verdad de esos que no son estafadores ni especuladores, pero al parecer a las gentes y a los políticos les atrae el dinero fácil y sin esfuerzo, en estos casos el robo y la delincuencia se amparan en sujetos al estilo del tal Milton Friedman o el tal Sala Martín que es otro mas, en la escala de enredadores públicos de renombre, su paso por el Barça fue de película y sus títulos de los que se vanagloria son los que te hacen sospechar de que como Economista deja mucho que desear, es otro mas del montón.
    Encima ves el premio que se les da a estos héroes de renombre, Pujol, Aznar, Felipe y otros muchos con sus costosos retratos, en el Congreso (creo) y todo por engañar mejor que el resto y como en el caso del primero que ha podido hacerse con cuatro mansiones -que se sepa- una gran fortuna, y sin haber dado golpe en su vida, solo con su retórica vergonzosa, despertando los peores sentimientos de las gentes, piensas ¿porque elegiste el trabajo? pues si Sr. se elige el trabajo para no dañar a las personas, a tus vecinos, y hasta a los pobres emigrantes que cuando los veo con esos carrillos del Super con chatarra, recuerdo a aquel niño que yo era y con otros amigos recogíamos botellas, papeles, trapos y colillas. Lo siento pero el tal Sala Martín y otros como el no son de mi agrado, si el Estado está semi-ruinoso es desgraciadamente por culpa de políticos que nos a tocado en desgracia y todos sus colaboradores, soy de los que creen que con honestidad nadaríamos en la abundancia, ¡¡es cuestión de números!! ellos son cada vez mas ricos y sin trabajar. Menos retórica y mas trabajo. La palabra Liberalismo tal como se entiende en nuestros días, produce urticaria, por favor, ni la nombren.

     
  13. Nàdia

    13 Agost 2014 at 11:05

    En a mi, com a l’Àngels i a molts altres, el que ella explica del Xavier Sala i Martin (i podria parlar de molts més, desafortunadament) em sembla molt adequat. Moltes gràcies, Àngels, per fer-nos entendre millor les coses de les que no podem parlar coneixent tots els ets i uts (com les qüestions econòmiques) perquè jo, cada vegada que veia aquest home, el veia fals, em perdia en el que deia perquè ell mateix no diu res clar perquè no parla de justícia sinó del capitalisme.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: