RSS

Dia de reflexió.. motius per la indignació i l’alternativa

24 nov.

Fem una pausa curta, si cal, per acabar de teixir la consciència que ens cal per demà (com qualsevol altre dia) demostrar el què ens és ben NOCIU com a poble. Jo no sé vostès, però no m´he cregut ni per un moment que des de Convergència ens poguéssin conduir a cap altre lloc que a fer d’extres explotats i maltractats del que volen imitar de manera maldrestra com super-produccions “à la Cécil B. Mille” (i que sempre  es queden en males còpies de sèrie B, de mossos que atonyinen manifestants,  policies que no entreguen a temps els informes, i lladres que segueixen fent el pinxo a les llotges del Liceu…)

Demà vull tenir la oportunitat de dir, amb molta gent, que ja n’estic farta de que impresentables com l’empresari Grífols ens amenaci de portar les seves inversions, els diners que ens ha guanyat,  a Gilbraltar o als Estats Units perquè aquí no pot explotar de la manera tan salvatge com li agrada, ni pot comprar a bon preu la sang de les persones a l’atur perque “complementin” -venent-se físicament a porcions el seu físic-  un subsidi d’atur cada vegada més infame (i així el seu laboratori poder aconseguir plasma a dojo). Estic farta que des d’Escoles suposadament d’Alts Negocis com Esade es donin diplomes daurats als nous trilers que evadeixen impostos, o serveixi de tribuna per incitar als empresaris a llençar-se com voltors sobre els serveis públics (robats a la gent i oferts a la privatització per part de polítics sense vergonya qeu ara ens demanen majories absolutes)…. I estic farta que la gent es quedi sense casa, sense feina i sense ajudes sociales, mentre els polítics que ens governen es posen brillantina i s’emboliquen amb senyeres fins a fer-nos prendre mal…

Les superproduccions a la Cécil B. de Mille sempre acaben en desgràcia…. darrera l’espectacle -que no tenia res a veure amb la realitat, ficció és ficció- s’amagava la gent maltractada per un director-dictador. Fins i tot persones que treballaven d’extra es varen ofegar  perquè no hi ha cap mar que s’obri per la paraula de cap cabdill (i menys si és d’atrezzo),   i no hi ha cap altra terra promesa que la que ja tenim: la  que hem de defensar  nosaltres cada dia (dels Monsanto,  Sheldon Adelson o Bolaños i tants d’altres)  amb la nostra lluita conscient,  fent valer els nostres drets,i  seguint el fil roig de la història, i no un Mesies de segona B, sortit de la planta de senyores d’un grans magatzems.

Amarguem-li la jugada al PP i a  CiU i fem que s’empasin totes les mentides i els seus gestos grandiloqüents.  Desmuntem  tota la representació de “bon noi perseguit” a Artur Mas. Que no li surti bé l’enganyifa d’un plebiscit per seguir privatitzant la SANITAT. Que se’n guardi molt i prou de tocar l’Hospital Clínic, de desmuntar l’ICS, d’allargar les llistes d’espera, de seguir tancant quiròfans públics per fer-nos anar a parar a les mans de les mútues i les clíniques privades…..de deixar-nos sense sanitat pública per contentar als seus amics de Qatar, i al marit de la Cospedal i a Rodrigo Rato i els seus socis de Capio. Quina manera més peculiar de defensar Catalunya, la de CiU, que ens ven a trossos a interessos aliens i contraris a la nostra vida, la nostra cultura, el nostre benestar, la nostra salut!

Diguem no a les estafes programades, anunciades, previstes. No ens deixem enganyar una vegada més per qui pren Catalunya per la seva hisenda particular, el seu cortijo a la catalana… Cada dia ho podem fer en mobilitzacions, tancaments, lluites que prenen mil i una maneres, alguna força divertida. Ho podem aconseguir cada dia practicant la INSUMISSIO a la que ara fins i tot alguns jutges comencen a sumar-s’hi. Però demà també ho podem fer amb el nostre vot, que no podem regalar a qui es burla de nosaltres, i a més, ens roba.

No deixem que les maniobres dels trilers ens facin perdrer de vista el que és important, ni permitim que cap senyera emprada amb males arts, amagui el poble, les seves necessitats, i els seus drets.

La gent d’ICV-EUiA ha escrit :

Qui diu que no hi ha alternativa? Ho diuen els grans poders econòmics, el sistema financer i els governs de la dreta europea. Ho diu l’1% de la societat, els que volen reduir els salaris i les despeses socials retallant i privatitzant l’Estat de Benestar mentre mantenen o, fins i tot, incrementen els seus marges de beneficis. Ho diuen Merkel, Rajoy i Mas, que han aplicat la mateixa política d’austeritat salvatge que ens ha portat novament a la recessió econòmica.

Els que estan guanyant amb aquesta crisi són els que diuen que no hi ha alternativa, que no podem canviar res. Però l’alternativa no només és possible sinó que és necessària. La política de l’austeritat dogmàtica ha fracassat arreu.

Els països del sud d’Europa que l’han aplicada estan en pitjors condicions que abans: recessió, creixement de l’atur i de la pobresa, enfonsament de les classes mitjanes i desmantellament de l’Estat de Benestar. I en els països del nord d’Europa s’han incrementat les desigualtats i la precarietat laboral i social i les perspectives econòmiques han empitjorat.

Hi ha alternativa. Moltes catalanes i molts catalans estan lluitant per la Catalunya que volen. I han sortit al carrer per defensar la sanitat, l’educació, les pensions, els drets socials i la cultura. Exigint un lloc de treball i un salari digne. Lluitant per evitar que els bancs ofeguin els autònoms i la petita empresa. Lluitant contra els desnonaments i contra la pobresa. Reclamant més participació i democràcia. Exigint que es rescatin les persones i no els bancs. Expressant que som una nació i tenim dret a decidir.

El proper 25 de novembre, tots els catalans i totes les catalanes estem cridats a decidir quina Catalunya volem.
Uns ens diran que no podem fer les coses d’una altra manera, que no hi ha altre remei que retallar, que no hi ha alternativa.
Uns altres ens diran que no podem lluitar contra els qui han creat la crisi, contra els bancs i el sistema financer.
Ens diran que no podem decidir el futur del nostre país.
Ens diran que no podem fer res perquè manen els mercats i no la gent.

El 25 de novembre els direm “…I TANT, SI PODEM!”

 
Deixa un comentari

Posted by a 24 Novembre 2012 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: