RSS

La marató contra la pobresa de TV3, els principis d’una societat miserable

25 maig

Diu Maribel Nogué i Felip, ciutadana dempeus i habitual col.laboradora d’aquest bloc, que li sembla increíble que també la pobresa quedi sotmesa a les regles de mercat… I segueix preguntant-se:

A qui no li ha somogut la consciència d’ençà que es va parlar de fer una marató per la pobresa?. Es veu que això de recaptar diners mitjançant espectacles de televisió dóna bons resultats i no en tenim prou amb una vegada l’any. A la primavera pot ser un bon moment per repetir l’experiència i poder tornar a fer calaix. La bona causa ha d’estar justificada, naturalment, i com que la marató de nadal ja té el monopoli de fer la col•lecta per investigar sobre determinades malalties, doncs ara hem buscat una causa no menys social com és la pobresa, aquest veritable càncer que s’incrusta a la nostra societat com una paparra. La diferència és que aquesta malaltia no és d’origen inconegut, al contrari, la cobdícia dels poderosos en acumular cada vegada més riquesa, de viure cada dia millor uns pocs a costa de la gran majoria porta, com a conseqüència, l’empobriment gradual de la immensa majoria de la població, ara ja a escala mundial i que ens esquitxa ben a prop de casa, per no dir a casa mateix.

Els empobrits del capitalisme

La pobresa ja no és aquella imatge que veiem als documentals de la televisió, aquells que han fet intrèpids i conscients reporters que s’han immers en indrets oblidats per mostrar-nos aquelles realitats més punyents, la pobresa està prenent un altre rostre, el dels nostres amics o familiars que han perdut la feina, se’ls ha acabat l’atur i han perdut l’esperança de trobar una altra ocupació per continuar realitzant els seus projectes de vida. La majoria de nosaltres que, amb un sou o una pensió més o menys regular, hem vist encongit el nostre poder adquisitiu i ens les veiem i desitgem per arribar a final de mes; molts avis i àvies que, havent-se guanyat a pols el dret a gaudir d’una etapa de la vida més tranquil•la han de tenir cura dels seus néts i netes per tal que els seus fills puguin compatibilitzar els seus horaris de treball precari, fer-se càrrec de la mainada, si no és que cal ajudar-los directament acollint-los a casa per diverses circumstàncies. Els desnonaments estan a l’ordre del dia…

La hipocresia de la caritat mal entesa

En fi, escenes i vivències d’aquestes en veurem un munt aquests dies per la televisió, també nombrosos testimonis de solidaritat, perquè és cert, la capacitat de lliurament solidari de les persones és infinit, i el voluntariat molt generós, però no ens confonguem, aquest patrimoni és de la societat civil, ningú ho pot institucionalitzar ni se’n pot apropiar. Què és això que diu en Rouco Varela que si s’exigeix a l’Església Catòlica el pagament de l’IBI deixaran de finançar institucions com ara Càritas?. Hipòcrita, mentider, fals…

La solidaritat, patrimoni de la societat civil

Càritas pot ser una institució vinculada més o menys a l’Església Catòlica que funciona des de fa molts anys mercès a una vasta organització humana molt compromesa, potser amb gent que venen del camp de l’església (tal volta per raons de principis, no d’interès), però el que se’n diu finançada directament per l’Església Catòlica, concretament l’any 2008, sols va ser de l’1 % (l’any 2012 arriba a un 2%), un 38 % prové de finançament públic i un 61 % d’aportacions privades. L’any 2010 Càritas va atendre a un milió de persones al nostre país de les que un 30 % hi acudien per primera vegada, el que posa de manifest l’efecte real de la crisi econòmica actual de la societat. A més, duu a terme col•laboracions internacionals a 63 països, entre d’altres actuacions, com d’altres ONG´s, de les moltes que genera la nostra societat civil.

Finançar campanyes tot blanquejant diners

Pretendre pal•liar els efectes d’una societat injusta pot respondre a un sentiment humanitari legítim, però voler institucionalitzar la pobresa per mercantilitzar-la és la ofensa més gran que es pot fer a les persones afectades per aquesta lacra social. Aquests són els principis d’una societat miserable, d’uns governants que després d’aplicar polítiques d’exclusió social i condemnar a la pobresa la majoria de la població ara la converteix en actors i actrius d’un espectacle quina campanya han finançat empreses com ara: ABERTIS (que cobra tots els peatges de Catalunya i que en el decurs del 2011 ha augmentat un 8 % els seus guanys havent reduït 400 treballadors de la seva plantilla, o MOVISTAR que va tancar el 2010 amb un augment dels beneficis del 31 % i ha anunciat un ERE per a 8500 treballadors al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius…, o Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros).

Les injustícies cal eradicar-les

Ja n’hi ha prou, per molt que ens puguem identificar sentimentalment amb moltes de les situacions socials que ens presentin televisivament amb molta cura, per fer-nos arribar als sentiments, cal tenir en compte que el que pretenen és fer-nos arribar a la butxaca per alimentar la idea que la pobresa és un mal necessari i que “pagant” ens pot deixar la consciència tranquil•la. No és veritat: la pobresa és una injustícia i el que cal és eradicar-la.

maribelanoia@gmail.com

 

Etiquetes: , , , ,

13 responses to “La marató contra la pobresa de TV3, els principis d’una societat miserable

  1. grulibre

    25 Mai 2012 at 12:54

    Bon punt de vista, si voleu veure el punt de vista en polítiques públiques destinades a pobresa infantil podeu escoltar a partir del min 58 del programa @lupaenma una entrevista que val molt la pena. http://www.ivoox.com/programa-2-1-audios-mp3_rf_1244780_1.html

     
  2. Nàdia

    25 Mai 2012 at 13:03

    Quina meravella d’article. Realment, el que diu és una veritat com un temple. No els seguim el joc.

     
  3. Quim Fornés

    25 Mai 2012 at 20:34

    Molt bé l’article. CiU promou la caritat i l’assistencialisme enlloc de la justícia social i la solidaritat. Una actitud pròpia d’un partit de classe: burgesa i capitalista. el seu nacionalisme és de butxaca, amaga la bandera quan toca defensar els interessos de classe, pactant amb el PP. Fidels hereus de la LLiga Regionalista, del front d’ordre a la Republica.

     
  4. Paula Manzano

    26 Mai 2012 at 2:06

    Enorme aquest article!! Mercès per escruire’l 🙂

     
  5. Carles Roig

    26 Mai 2012 at 10:25

    Jo li estava donant tombs, però no sabia com expressar-ho. Gràcies per la teva capacitat per compartir reflexions.

     
  6. MadeByMiki

    26 Mai 2012 at 19:40

    Sensacional l’article, espero que molta gent el llegeixi, no n’hi ha per menys.

     
  7. Laura Salomó

    26 Mai 2012 at 19:52

    Necessitem una llei que prohibeixi que empreses amb beneficis tirin gent al carrer, perquè estan fabricant pobres a una velocitat que no podem atrapar. És immoral, i l’ètica ha de regir tots els actes humans; o no? A més, sembla just, atès que les empreses amb pèrdues (suposades o reals) poden acomiadar la gent. Ja sé que és anar en contra del principi sagrat del màxim benefici, però és que aquesta religió no em convenç.

     
  8. Ectòrix

    27 Mai 2012 at 11:54

    Molt ben expressat i penso que molt profund, trenca amb l’esquema bàsica de pensar només en termes materials i econòmics i individualistes. Certament la pobresa és quelcom de més transcendent i no és una cosa externa que només veiem per la tele. En general, personalment trobo que totes les maratons i coses semblants són hipòcrites, perquè igualment volen fer-nos despertar uns sentiments falsos i, el que és pitjor, confirmar (en el nostre ego) que nosaltres som gent normal i la resta és la que té problemes. Però és cert que segurament en termes pràctics està bé que dediquin diners a la investigació de no sé quina malaltia. En aquest cas, però, la Marató per la probresa és cinisme pur i propaganda del pensament únic. No n’ahuríem de prendre part.
    Si no m’equivoco, el periodista de TV3 Joan Carles Peris (em sembla que es diu així) va demanar que s’expliquessin (no sé si a la Marató o a on fos) les causes més profundes de la pobresa. Almenys així no es perd la perspectiva estructural, però no ho faran pas.

     
  9. Stas

    28 Mai 2012 at 17:22

    APADRINA UN INFANT CATALA..AVANS K EL SEU GOVERN EN FACI HAMBURGUESES … ( PER K SIGUIN RENTABLES.. )

     
  10. DF

    29 Mai 2012 at 20:02

    Gràcies per expressar els que molts pensem!!

     
  11. Betty

    2 Juny 2012 at 3:13

    M,ha agradat molt el escrit y estic d,acord, no tindria que existir la pobreça per a ningu, ni el treball explotat tot ser huma tenim els mateixos drets un lloc digna de treball em sou y horari de 7 hores tot necessitem unas hores tambe per nosaltres com una activitat o un curs del que ens agradi poguer comprar dignament el menjar sense transgenics y saludable poder pagar eldentista si fa falta un seguro sanitat digne per a to,thom

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: