RSS

Crònica de dignitat ciutadana. Què es la IPP i com es va presentar

11 març

Una magnífica resposta de dignitat i indignació per defensar la salut i la sanitat públiques. Per acabar amb les corrupcions, les retallades, les agressions als nostres drets i exigir que els seus responsables en responguin davant els tribunals i la ciutadania. Ho explica molt bé Toni Barbarà:

Podem llegir aquesta crònica a Dempeus: Erem molts, i estem contents, però ho hi erem tots, faltaven molts, perquè som molts, molts més dels que voldrien i ens hem de fer notar. Per això avui hem fet aquesta presentació formal del que és i pretén ser la Iniciativa Penal Popular i hem anat al sortir en una marxa fina a l’Audiència Provincial on hem llegit un petit manifest i hem cantat el “resistiré …” amb una lletra “ad hoc” feta per una companya.

La sala estava plena a vessar

La taula, amb representants d’algunes de les entitats que recolzen la IPP i que han llegit un a un els deu arguments que sustenten la IPP.

Les primeres fileres.

Presenta l’acte en Toni Barbarà que explica el perquè de la IPP, les accions que hem començat a fer i les que volem seguir fent i anomena les entitats que recolzen la iniciativa: Dempeus per la Salut Pública, els sindicats CC OO, UGT, CGT y Catac, la Confederació de Federacions d’Associacions de Veïns de Catalunya, la FAVB, ATTAC-acordem, CAPS, FADSP, associacions veïnals de diverses ciutats, la CUP de Reus, UnitspelCap, diverses Assemblees de Sanitat del 15-M, Ateneu Roig, la revista cafeambllet, i moltes més organitzacions que es van sumant … i fa una crida a que s’afegeixin moltes més, tant a nivell col·lectiu com personal. Dóna pas a l’advocat José Aznar que explica el kit de peticions que ha preparat en base al document del dret a petició, i a continuació comença l’acte coral de lectura dels 10 arguments base e la IPP per representats d’algunes de les entitats que la recolzen.

Josep Estanyol

Josep Estanyol de la Plataforma del Vallès per la sanitat pública demana la dimissió dels governs que no ens representen i diu PROU a la espoliació dels nostres drets i procedeix a la lectura del primer punt:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.
La crisi que va començar el 2008 s’ha convertit en la gran coartada d’una estafa continuada contra la majoria de la població, i és, de fet, una ofensiva de la lluita de classes que està guanyant una minoria privilegiada . Els diners procedents dels nostres impostos que haurien de garantir els serveis públics bàsics, els drets humans i de ciutadania, són arrabassats pel capital financer, o invertits en projectes contraris als interessos de la població i al medi, o desviats pels corruptes cap als paradisos fiscals. Les necessitats bàsiques de la població queden desateses mentre es perverteix i es privatitza l’ensenyament i la salut públiques, i es deterioren o s’aturen serveis socials bàsics en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, com la RMI i les ajudes a la dependència.

Albert Batista

Albert Batista d’Attac-acordem ens recorda que hi ha alternatives que passen per recuperar els impostos de patrimoni i eliminar les reduccions als impostos dels mes rics, la lluita contra l’evasió fiscal i els paradisos fiscal, eliminar exempcions com l’Església, eliminar la despesa militar. els ajuts a la banca i les inversions en infraestructures inútils. Llegeix el segon punt:

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.
A les retallades i polítiques de contenció de la despesa amb la que volen seguir mantenint i incrementant una distribució de la renda favorable als més poderosos , cal sumar-hi els costos socials de la crisi financera i d’ocupació, i els “plans d’austeritat” que no són altra cosa que un frau i un mecanisme pervers d’increment de l’explotació i pèrdua de drets econòmics i socials, com el dret al treball, l’habitatge, la protecció social. El patiment quotidià de milions de famílies que veuen en perill la seva supervivència són exemples dels estralls aterridors d’aquesta crisi. Els determinants socials de la salut encenen tots els senyals d’alerta mentre es produeixen tancaments dels centres d’atenció i de prestacions, i es cometen agressions premeditades i punibles contra la sanitat pública.

Marcela Güell

Marcela Güell de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya que està en lluita des de sempre per un sistema públic de salut, de qualitat i assequible per tothom llegeix el tercer punt:

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.

Qui són els responsables? Si els responsables econòmics s’amaguen en l’anonimat o en els noms de grans empreses, els responsables polítics han de donar la cara. Ja n’hi ha prou d’amagar-se darrera “els mercats”. Varen ser escollits per representar els seus nostres interessos, i cap votació massiva amb jocs de majories relatives els excusa per a canvis de fons i sentit en els programes electorals, ni per a ser complaents amb la corrupció, ni accedir a retrocessos del procés civilitzatori que costen sofriments i vides.

Olga Fernández-Quiroga

Olga Fernández-Quiroga del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) pertanyent a la xarxa Prou Retallades! ens recorda el que deien al 1976, un grup de savis en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan: “La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” i llegeix el quart punt:

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.
Qui rep ?? A tot el món occidental, son milions les famílies han perdut la casa o estan en processos de desnonament. Els sistemes de pensions privades de molts països deixen a gent gran a la pobresa, mentre desapareixen els estalvis familiars dels països més colpits per l’estafa de la crisi. La taxa d’atur ha arribat a Espanya al 22,85%, i la de l’atur juvenil supera el 49,6% de la població amb edat inferior als 25 anys. La precarietat en la feina i la vida, les pèrdues de drets laborals, la perversa contraposició
d’aquests amb els drets de ciutadania, els intents de culpabilització múltiples sobre les persones –en especial les més desprotegides: malalts i malaltes cròniques, persones amb discapacitats, immigrades, dones, etc., ens porta a qualificar tots aquests comportament com a crims contra la humanitat que mereixen una ampla i decidida Iniciativa Penal Popular contra els responsables polítics directes, en cada ocasió, de cada malifeta. Ens han portat a una societat greument malalta, i han de respondre!

Emma Núñez

Emma Núñez del Cap Rambla Marina de Bellvitge que porten 135 dies ocupant el CAP per evitar que el tanquin i han aconseguit que no `passi a ser un centre administratiu com volien i que faci algunes funcions de centre sanitari tot i que volen aconseguir que torni a ser un centre com abans de l’octubre de l’any passat. Aquest centre representa aquí avui la lluita que s’està duent en molts centres per tot el territori i com diu l’Emma “en quin cap cap que tanquin un CAP“. I molt emocionada llegeix el cinquè punt:

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.
Segons el Tribunal Penal Internacional, crim contra la humanitat és “qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els pateix, comès com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil”. Doncs això és el que estan fent els poders econòmics i polítics: crims contra la humanitat que cal desemmascarar, investigar i obligar a que els culpables siguin apartats de les seves responsabilitats i rendeixin comptes davant dels pobles i la justícia.

Felipe López Aranguren

A la meitat del decàleg Felipe López Aranguren ens llegeix dos poemes, de César Vallejo i de Francisco Quevedo. Perquè com diu el Toni la cultura fa salut i estem aquí per fer salut, tot i denunciant els que ens impedeixen fer-la. Gràcies al Felipe per la tria dels poemes i per la seva veu i forma de llegir-los. Tot un plaer.

David Vidal

Després de la pausa és el torn de David Vidal, regidor de la CUPS a Reus, que gràcies al seu treball d’investigació i a les seves preguntes ha aconseguit que Josep Prats dimitís d’alguns dels seus múltiples càrrecs. Li toca el sisè punt:

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.
La duríssima política contra la sanitat pública del Govern de CiU està buidant el contingut de l’Estat social, lesionant drets fonamentals de la persona, i en concret el de l’assistència sanitària, i tractant als pacients i als professionals sanitaris com si d’una mercaderia es tractés. Menteixen quan afirmen que no es veurà afectada la qualitat de l’atenció, quan ja és escandalosa la pèrdua de llocs de treball del sector i l’augment de les llistes d’espera. El Govern de CiU ataca frontalment el desideràtum del preàmbul constitucional quan propugna “assegurar a tothom una digna qualitat de vida” i vulnera de forma reiterada els drets a la salut proclamats en els articles 43 de la Constitució i 23 de l’Estatut. Ni la crisi ni el dèficit poden justificar la destrucció d’aquest dret sense el qual no és possible garantir el respecte a la “dignitat humana” i el “lliure desenvolupament de la personalitat”.

Marta Sibina

La Marta Sibina d’Units pel CAP, companya en la vida, en la lluita i en la feina de l’Albano Dante, tots dos porten la revista cafèAMBllet i presentadora del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya” ens anima a destapar tota la porqueria que s’amaga sota la catifa de la sanitat catalana, interpel·lar als ajuntaments, denunciar tots els casos de corrupció dels que tinguem notícia, … i ens posa un cas com a mostra: a Catalunya costaria 230.000 € mantenir oberts de nit els CAPS de Girona, i en canvi es gasten 1.000.000 € per càrrecs de confiança, escollits a dit a la província de Girona. Com es menja? Ella llegeix el setè punt:

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar  els seus negocis bruts i les seves trames.
Quan la política fonamentada sobre els drets es substitueix per una altra que els corromp i els suplanta per l’ànsia de benefici econòmic, augmenta la desigualtat social i s’afavoreixen tota mena d’exclusions, marginacions i, en definitiva, la pobresa. A Catalunya, les xifres d’atur arriben ja a les 750.000 persones, mentre es redueixen els salaris i es concentra la renda i la riquesa en una fracció de la població molt petita que es la única gran guanyadora d’aquesta crisi. Les expectatives de vida de la immensa majoria de la població disminueixen en relació directe al patiment social i econòmic, a les privacions que s’han de fer front en aquesta crisi que és, en definitiva, la gran estafa contra la immensa majoria de treballadors i treballadores.

Juan García

Juan García un jove iaioflauta i membre de la plataforma Sa Muntanya de la Vall d’Hebron fa un avís als responsables de la sanitat catalana: “Quien siembra vientos recoge tempestades” i llegeix el vuitè punt (en castellà)

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública,
universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !! És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.
Els Drets Humans han evolucionat fins incloure els drets econòmics, socials i culturals. La Conferència Mundial de Drets Humans (ONU) celebrada a Viena el 1993 va determinar que: “Tots els drets són universals, individuals i interdependents i estan relacionats entre si. La comunitat internacional ha de tractar els drets humans en forma global i de manera justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes “. També la Constitució espanyola estableix que s’ha de garantir que la llibertat i igualtat siguin “reals i efectives” (art. 9.2), i es pot afirmar que els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials, sinó que han d’actuar avançant cap a cotes més altes de prestacions. És el que es diu principi de no regressivitat o, millor, de progressivitat, reconegut a escala internacional.

Marta Carreras

Marta Carreras de la Federació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública des de la seva llarga experiència laboral en el mon sanitari creu fermament que la sanitat pública és la millor manera d’exercir la salut, ja que entre els pacients i els professionals de la salut no hi ha altre interès que el guariment i la millora del malalt, sense cap mena d’interès econòmic o d’altre tipus, i així està avalat pels estudis científics d’arreu el mon. El novè punt és el que llegeix la Marta:

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana.

Tenim molts arguments per denunciar les conseqüències funestes de la seva política.

La nostra Iniciativa Penal Popular, doncs, s’ha de basar en tots els fonaments jurídics anteriors i ha de prendre i adoptar totes les facetes i accions que calguin per a fer prevaldre el dret a la salut. Es basa en les múltiples denúncies, a tots nivells, de que els poders polítics, amb les seves mesures (en les que s’inclou l’aprovació d’uns Pressupostos insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població), atempten el dret bàsic a la dignitat humana i vulneren de forma reiterada el dret a la salut.

Àngels Martínez Castells

El darrer punt de l’argumentari l’havia de llegir la Natàlia Fuertes, filla de María del Carmen Mesa, la dona de Tossa de Mar que va morir desprès d’un periple de 65 hores per quatre hospitals públics catalans, desprès d’haver patit un aneurisma cerebral, però al final ho va fer-ho l’Àngels Martínez Castells:

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.
La violació pels poders públics d’aquest dret, en la mesura que constitueix, com a dret propi de la ciutadania, un dret cívic, obliga a plantejar la possibilitat que les decisions polítiques de gravíssimes restriccions sanitàries no només siguin un abús de poder, sinó que presentin una autèntica rellevància penal que es pot perseguir davant els tribunals pels perjudicats i la fiscalia, d’ofici en base a l’art. 542 del Codi Penal que castiga les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin” als ciutadans “l’exercici de drets cívics”, en un precepte que contempla de forma genèrica la violació de drets innominats.

Finalment, la Natalia Fuertes adreçar-nos unes paraules d’agraïment pel suport i força que està trobant al seu voltant i molt especialment per la gent de la IPP. Tota la sala en peus li va donar un fort, llarg i càlid aplaudiment.

En acabar i després de la foto de família, sortim en marxa pacífica dirigida pels iaioflautes cap a l’Audiència provincial, on es llegeix un comunicat i es canta “Resistiré”

Foto de Família al final de l’acte

Davant l’Audiència Provincial (part esquerra)

Davant l’Audiència Provincial (part dreta)

I acabem amb un altre video: els iaioflautes i la gent de la IPP, cantant el Resistiré, amb una lletra adient:

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: