RSS

Cada dia és 8 de març…

08 març


Els comportaments violents i masclistes contra les dones, en especial si opinen de manera diferent als gurús de la tribu, si no accepten la submissió de gènere, classe i étnia, demostren l’encert del títol del manifest d’avui. Cada dia és 8 de març… I així ho serà per molt de temps si les dones, de manera valenta en defensa dels nostres drets, els nostres valors, el nostre temps i la nostra vida, no hi donem alternativa democràtica.

“Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal-capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat i l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Un sistema econòmic que no ha tingut ni té en compte que som indispensables per al manteniment de la cohesió social. Nosaltres, dones feministes continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre de la vida les persones.”

Amb aquestes paraules comença el manifest de la Xarxa Feminista del 8 de març d’aquest any, perquè més que mai ens cal dir les coses pel seu nom i ser contundents, sense embuts, en els nostres posicionaments, perquè “ens volen sotmeses, però continuem insubmises i resistents”. Amb l’excusa de la crisi, la situació
laboral de les dones empitjora. Aquesta excusa està servintmper a aplicar mesures que vulneren
els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Se’ns vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat…

La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents tornant a recaure, en nosaltres exclusivament, aquesta tasca. Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos, i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial. Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista?

Les retallades afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat la violència masclista continua essent un problema molt greu de la nostra societat… Per què no retallen altres “negocis improductius”? Per què no es retallen els diners que es dediquen al Ministeri de Defensa? La guerra no produeix altra cosa que més violències.

Per què l’Església catòlica continua rebent milers de milions d’euros de l’erari públic? Per què no paga l’IBI dels seus nombrosos immobles? L’Església catòlica no produeix, sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre propi cos, la nostra llibertat de decidir… Per això, i com un afront vers el sentiment religiós i l’espiritualitat pròpia de moltes dones, les dones feministes assenyalem amb el dit la
jerarquia d’una institució eclesiàstica que fa tant de mal no sols a les dones, sinó sobretot a molta gent
que té les seves creences i les duu a terme des d’un compromís social coherent i absolutament desinteressat.

Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexuals i reproductius. No volem intermediaris
a l’hora de decidir sobre el nostre propi cos, no volem decisions alienes a nosaltres mateixes, tant se val
que vinguin de l’església, de l’estat, dels jutges, dels metges o de qualsevolaltre estament…I denunciem
la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses sota una comunitat científica androcèntrica
que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos…

El manifestés contundent quan conclou que “pels nostres drets laborals i socials no donarem ni un pas enrere…”

(Aquest text està extret del Manifest de les dones feministes i de reflexions de l’amiga Maribel Noguè, ciutadana DEMPEUS de l’Anoia).

 
2 comentaris

Posted by a 8 Març 2012 in Gènere

 

2 responses to “Cada dia és 8 de març…

  1. Maribel

    8 Març 2012 at 11:44

    Gràcies Àngels per recollir les reflexions de la meva ciutadana. Sé de la teva intervenció quirúrgica pel Sergi. Veig que t’has refet i has tornat amb tota la teva energia. Ens fas tanta falta per donar-nos llum en tantes i tantes situacions que es donen al nostre país i al mon… Jo, al menys, m’ il·lumino i m’alimento dels teus coneixements que tant gentilment ens comparteixes. Ja saps que, per això, amb la ciutadana, te’n estem molt agraïdes i reconegudes. Visca el 8 de març.

     
  2. Antonio Rodriguez

    8 Març 2012 at 21:39

    Aunque no hay mucho que celebrar, felicidades a las mujeres trabajadoras y sobre todo a las que llevais toda una vida luchando contra las desigualdades sociales.
    Salud, República y Socialismo

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: