RSS

Una reforma “agresiva” sobre unas condiciones salariales y laborales de pena

10 febr.

La reforma laboral “agresiva” que prometió de Guindos cumple sobradamente las expectativas de la Patronal. El “abaratamiento del despido”, al que algunos comentaristas afines al PP quitaban importancia esta mañana en las tertulias, es una pieza central, junto a lo que quieren presentar como alicientes a la contratación indefinida y para PYME’s y menores de 30 años. La otra gran ofensiva se da en el debilitamiento de la contratación colectiva, con la prioridad del convenio de empresa sobre el sectorial y el “descuelgue” del convenio que venía siendo el sueño dorado del empresariado de la caverna de este país. A ello se une la mayor “flexibilidad” para la aprobación de los despidos colectivos (ERE’s) y que las “pérdidas” continuadas (por menores ingresos o ventas) durante tres trimestres consecutivos puedan considerarse causa “objetiva” de despido (¡en este país de contabilidades tan falsas como “creativas”!).

Como el PP piensa llevar su proyecto al Congreso habrá oportunidad de volver sobre el tema y analizar los flecos (si los hay) con los que se quiere suavizar la agresividad de la reforma. Pero sí vale la pena tener presente estos 4 gráficos que reflejan las precarias condiciones de los trabajadores y trabajadoras sobre los que se proyecta este modelo laboral (que como todo el mundo sabe y repite, nada tiene que ver con la creación de empleo, sino con seguir fortaleciendo –aunque esto sí se calla– una distribución de la renta de abajo hacia arriba, de las rentas del trabajo a las del capital…) Y si no, pasen y vean el atentado que supone la justificación de la reforma sobre las condiciones laborales y salariales. Tenemos los salarios más bajos pero la temporalidad y las tasas de paro total y juvenil más altas y una “reforma” agresiva que sólo va a empeorar las desigualdades.

Salario medio

temporalidad de los contratos

Tasa de paro

Tasa de paro juvenil

Antes de hacer una reforma con la que quieren –dicen– homologarnos a Europa ¿no harían bien en homologarnos antes en servicios sociales, nivel de empleo, y rentas del trabajo?

Pueden ustedes saber de más desigualdades si van a la página que RTVE dedica a la Reforma Laboral.

 
11 comentaris

Posted by a 10 febrer 2012 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , ,

11 responses to “Una reforma “agresiva” sobre unas condiciones salariales y laborales de pena

  1. Josep Casadellà

    10 febrer 2012 at 20:46

    Hola Àngels,

    Faig dues afirmacions que crec vàlides::

    1- Cap empresari prescindeix dels treballadors que necessita per generar negoci.
    2- Cap empresari contractarà treballadors si no té necessitat de ma d’obra.

    No entenc tanta política de reforma, drets dels treballadors i recerca del contracte indefinit.

    Per mi la reforma seria:

    0- Aportació de crèdit ICO a baix interès a l’empresa/autònoms ja que els bancs no presten diner per a la inversió. Injectar diner a l’empresa.
    1- lliure contractació i lliure acomiadament.
    2- millora de sous mentre es treballa. (un salari mig europeu com a mínim)
    3- Si es perd la feina, ingressos suficients mentre dura la recerca de nou treball.
    4- La persona aturada durant més de 1 any, ha fer treballs per a la comunitat a canvi de percebre la prestació d’atur. Aquests treballs els gestionarien els ajuntaments.

    Reconec que no és políticament correcte i que els sindicats em posarien els piquets a la porta de casa, etc.

    Però els empresaris que tinguin comandes contractarien amb la seguretat que quan s’acabin no es quedaran amb una plantilla sense saber què fer-los fer o havent d’indemnitzar-los just en el moment que no te ingressos.
    Si hi ha una prestació d’atur “suficient”, perquè hi ha d’haver una indemnització per acomiadament?

    La formació l’ha de donar l’empresa (contracte d’aprenentatge) i no els centres de formació. La formació l’ha de donar la persona experimentada, l’oficial. Tot el gavadal de diner que es destina a la formació que vagi a bonificar contractes d’aprenentatge.

    Gràcies per cedir-me aquest espai. M’agradaria saber que en penseu.

    Ah!, no sóc empresari, soc un treballador amb contracte laboral (per ara).

     
  2. Josep Casadellà

    10 febrer 2012 at 21:11

    Una apreciació…legal…

    Un acomiadament entenc que ha de ser causal, hi ha d’haver-hi una causa. Si jo, treballador, sé que no hi ha feina, perquè no hi ha comandes, no em queixaré si m’acomiaden, Si la causa no és tan clara, demanaré a la inspecció de treball que investigui.

    En aquest joc de causalitats, el treballador és la part dèbil. Però sempre és la part dèbil? Quantes vegades el treballador abusa de la seva debilitat (baixes allargades injustificadament, baix rendiment, …)

     
    • angelsmcastells

      10 febrer 2012 at 21:55

      Josep, jo em crec que ets un treballador amb contracte laboral, però també em sembla que no t’has trobat amb massa problemes a la feina. De tot el que proposes, estic d’acord amb tu, al 100%, amb els crèdits ICO. I més, hi hauria d’haver una banca pública per anar en suport de les pyme’s en aquets moment més ofegades per la manca de crèdit que no pas per la legislació laboral, ja prou rebregada. Però no entenc que, essent assalariat, no entenguis que calen uns drets dels treballadors potents perquè has d’haver comprovat, en tu o en companys de feina, qui és la part feble en les relacions laborals, sempre, perquè allargar una baixa (per exemple) no canvia per res les relacions de producció (és a dir, qui necessita una feina per viure i qui viu gràcies a la feina que fan els altres, per més que es sigui bon empresari- espècie que tampoc abunda en aquest pais). I per cert, sobre el que dius de lliure contractació i lliure acomiadament, de fet, ja existeixen. Si el que vols dir és que a més de la llibertat d’acomiadar, sols et dónin un petó, que diu en Wyoming, quan et fan fóra, i no una indemnització (que ja s’abarateix) no parlem de “!lliure” sinó d’acomiadament gratuit. I em sembla molt bé fer fer formació i treballs per la comunitat si estàs aturat i rebs un subsidi… també en això estaríem d’acord. Gràcies pel comentari,

       
      • josep casadella

        11 febrer 2012 at 12:04

        Una reflexio,
        No serà que el problema és la indemnització?
        Ja es va anular l’antiguitat que encaria el salari. I la indemnització es una llosa que distorsiona la relació laboral. Quina congruencia té que l’empresari vulgui acomiadar els treballadors antics per nous treballadors si no es per treures la càrrega de la indemnització?

        El treballador augmenta el seu valor amb l’experiència i amb el coneixement de l’empresa. Si l’empresari no li paga be els seus serveis, cambiarà de companyia i l’empresa perdrà tot el valor, formacio i experiencia del treballador. Si el treballador no rendeix perquè el vol l’empresari?

         
  3. Antonio Rodriguez

    10 febrer 2012 at 22:17

    La reforma laboral no tiene otro objetivo que incrementar los beneficios de los empresarios y degradar las condiciones laborales de los trabajadores. Al igual que la reforma del PSOE, por lo que es patétito verlos rasgarse las vestiduras por lo que no es, sino la segunda parte de la reforma laboral de Zapatero.
    Salud, República y Socialismo

     
  4. Elena Alvarez

    11 febrer 2012 at 2:36

    Si el que volen “pretessament” amb la reforma laboral és reduir l’atur, perquè redueixen els dies d’indemnització de 45 a 33 o a 20 en els contractes antics, si no es per abaratir els acomiadaments que vindran segurament després de la reforma?

    Estic d’acord amb alguns punts que proposa en Josep Casadellà i encara més amb la teva resposta.
    – Que els bancs (no només l’ICO) aportin credits a baix interès a les empresses per generar llocs de treball. Si hem rescatat els bancs amb diners públics, s’ha de poder forçar el paper dels bancs. Aquest seria l’únic punt que garantiria la creació d’ocupació.
    – Millora del sou a nivell europeu, tant quan es treballa com quan s’està aturat
    – Mantenir l’accés a la sanitat pública mentre s’està aturat
    – Treball per la comunitat pels aturats de llarga durada, més d’un any mentre no troben feina
    – Sobre els contractes: la llibertat de contractació ja existeix per part de l’empresari, el treballador no te llibertat de ser contractat. I també hi han contractes temporals i per obra.
    – Sobre els acomiadaments també existeix la llibertat d’acomiadament però si l’acomiadament no està justificat l’empresari ha d’indemnitzar al treballador com marca la llei. Això és el que els empresaris volen abaratir i fins i tot eliminar per acomiadar a les plantilles antigues i, en el millor dels casos contractar gent a menor salari, o sino tancar barraca.
    -Els drets laborals aconseguits per moltes lluites dels treballadors no es poden tirar per la borda aprofitant que estem passant una crisi. Ara és quan més es necessiten. Els treballadors son la part feble i han d’estar protegits.
    -Les negociacions colectives han de ser un minim obligatòri que només es pot millorar cara als treballadors en les negociacions d’empresa.

    Salut!

     
  5. POCHOLO

    11 febrer 2012 at 14:50

    Tres enlaces interesantes al respecto:

    1. http://goo.gl/yVuZc
    Subvención del despido vía FOGASA al favorecer el despido objetivo.

    2. http://goo.gl/DY1DM
    Nuevo contrato para aprendices por 426 € al mes. Sin derecho a paro ni a vacaciones y sin límite de jornada máxima.

    3. goo.gl/ivPae
    La reforma laboral facilita a los empresarios bajar los sueldos.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: