RSS

Tag Archives: privatitzacions

Diu el PSUCviu: “Privatitza, que fa pàtria”

La revista FRONT és portaveu de l’organització del PSUCviu a les comarques gironines. En l’edició de març publica un editorial valent, dedicat a les privatitzacions i altres perles de la política sanitària, que em sembla bo de difondre per aportar arguments i fets a un debat imprescindible sobre la Catalunya que volem:

image

El Diari de Girona del 19 de febrer informava que “Salut vol treure a concurs la gestió de vuit CAP gironins més aquest any”, entre els quals les ABS de Palafrugell, la de Ribes de Freser/Campdevànol, la de Peralada i la de la Cerdanya, a banda de la de L’Escala. Continuem? Fa uns dies el Departament de Salut va resoldre gestionar la venda de les dades “anonimitzades” dels usuaris de l’ICS amb participació privada, malgrat que temporalment el Parlament havia deturat el projecte de vendre per 25 milions d’euros la gestió d’aquesta informació per vuit anys a una empresa privada.

Són dos “detallets”, només dos entre molts altres que podríem mencionar, però que indiquen clarament quina és la finalitat del “full de ruta” del conseller Boi Ruiz i el seu amic Josep Prat: desmantellar i privatitzar l’ICS, buscar el lucre de les entitats privades en detriment dels beneficis d’una sanitat pública, avui objecte per part de CiU i de ERC, aliadíssims en els pressupostos, de retallades dels recursos, de tancament de llits i quiròfans i d’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores i treballadors. Literalment volen trossejar l’ICS i permetre la participació de capital privat per poder estendre un model sanitari dual (una sanitat per a rics i una altra per a pobres) a tot Catalunya.

I després s’ompliran la boca parlant de les estructures d’estat que cal muntar per l’endemà de la independència, però no dubten de vendre al millor postor aquelles estructures, realment d’estat i patrimoni del conjunt de la ciutadania, conquerides per la lluita dels treballadors, no per a lucre privat d’uns pocs, sinó per garantir els drets de tots, entre ells el dret a la salut.

És la trista i dissortada imatge d’una realitat nacional convertida en negoci, en corrupció i en enviliment descarat. No és aquesta la Catalunya que volem. Se la poden ben confitar!

 
Deixa un comentari

Posted by a 17 març 2015 in Salut

 

Etiquetes: , , , ,

La salut en perill: debat amb @_Focap_ @Dempeus i @CUPCelra

Jornades sobre la sanitat organitzades per la CUP de Celrà el 17 de maig de 2014 amb el títol:
RETALLADES I PRIVATITZACIONS: A QUIN MODEL ENS ABOQUEN?

Per seguir tota la sessió, la intervenció d´Albert Planes i debat, aneu a CUP Celrà

 

Etiquetes: , , , , , , ,

El saqueo del Clínic denunciado por la CUP

Se trata de un Hospital de referencia de la sanidad pública, y no sólo para Catalunya. La avaricia de Boi Ruiz y sus amigos de CAPIO, además de privatizarlo, puede hundirlo en la mediocridad: es la consecuencia obligada de las decisiones estúpidas, destrozar todo lo que tocan, todo lo que nos quitan y defraudan. Y lo peor es que con sus saqueos, muchas vidas, mucha salud y muchos puestos de trabajo quedarían en la precariedad más absoluta. Todas las denuncias para frenar el estropicio pueden ayudar, pero esta denuncia de la diputada Isabel Vallet, en nombre de la CUP, parece especialmente acertada. Lo transcribo tal como lo he leído en el diario.es, recordando la convocatoria de la FAVB para SALVAR el CLÍNIC:

hospital_clinicLa privatización del Hospital Clínic de Barcelona, que desde mediados de septiembre ha recibido un polémico impulso con el anuncio del cierre de 74 camas y el recorte en tres meses de 17,5 millones de euros, se empezó a gestar el año 2009, cuando el centro hospitalario firmó un acuerdo de colaboración con la empresa Capio Hospital General de Catalunya (actual IDC Salud), según denuncia la CUP en su página web. La formación también denuncia que el consejero delegado del Hospital Clínic en el momento de firmar el acuerdo era Raimon Belenes, quien meses después de ser destituido en 2011 pasó a ocupar el cargo de director general de Innovación del grupo Capio. Según la formación independentista, este hecho demuestra que la “cohabitación pública y privada da pie a situaciones de puertas giratorias como vía directa para la corrupción”.

Toda esta información ha llegado a manos de la CUP (y del resto de formaciones parlamentarias) gracias a la documentación aportada durante la Comisión de Investigación sobre la Gestión en el Ámbito Sanitario y las relaciones entre Sector Público Sanitario y las Empresas, que se celebró en el Parlamento el pasado mes de mayo. Según fija el reglamento interno del Parlamento, hay algunas informaciones extraídas de las comisiones de investigación que no se pueden hacer públicas, pero los abogados de la CUP consideran que no es el caso. Además, la diputada Isabel Vallet, en declaraciones a Catalunya Plural, ha recordado que el compromiso de la CUP es hacer pública “toda la información que demuestre un derroche de los recursos públicos”.

imageLa diputada Vallet denuncia el escándalo que supone que después de que los recortes de la Generalitat en sanidad obliguen al Hospital Clínic a externalizar parte de su servicio (el más rentable) al Hospital del Sagrado Corazón, gestionado por IDC Salud, se sepa que existen acuerdos de colaboración entre los dos centros desde 2009. “Es una práctica éticamente reprobable y un presunto delito de trato de influencias”, ha criticado la diputada, que ha confirmado que el viernes lo pondrán en manos de la fiscalía. Según Vallet, entre las altas esferas de la sanidad, “existen unas 40 personas que van rotando entre la pública y la privada”. Como ejemplos, Vallet ha recordado el escándalo del Hospital de Sant Pau, Innova y el del Consorcio Hospitalario de la Selva y el Maresme. “Desde que Boi Ruiz es consejero de Sanidad, este es el patrón que se está siguiendo”, ha lamentado.

El gran beneficiado de los recortes

IDC Salud, antes Capio, es el principal beneficiado de los recortes y privatizaciones de la sanidad pública que se están aplicando en todo el Estado, pero en Cataluña y en la Comunidad de Madrid. Las administraciones cierran camas de hospitales públicos y pagan a los privados para que atiendan a los pacientes. Y IDC Salud es quien ha sacado más provecho de ello. En muy poco tiempo, el grupo se ha convertido en un gigante dentro del sector y también en el blanco de los colectivos opositores a los recortes en sanidad. La empresa facturó a la Generalitat 127 millones de euros durante el año pasado, el doble que durante el 2010, el año en que Boi Ruiz fue nombrado consejero de Sanidad.

Un caso más a la lista

La denuncia de la CUP levanta nuevamente muchas sospechas en la relación entre la sanidad pública y las empresas privadas que están aumentando mucho su volumen de negocio gracias a las privatizaciones. El consejero de Sanidad, Boi Ruiz, conoce muy bien las dos realidades, ya que antes de jurar el cargo era el presidente de la patronal sanitaria concertada Unión Catalana de Hospitales. El consejero fue a declarar durante la comisión parlamentaria que investigaba la relación entre el sector público y el privado y criticó “el mito las puertas giratorias”, así como cualquier otra sospecha de irregularidades. Aun así, las constantes denuncias, que van desde el escándalo del Hospital de Sant Pau hasta el informe Crespo, de Lloret de Mar, parecen indicar más bien todo lo contrario. La Oficina Antifraude ha pedido máxima atención en este sistema de colaboraciones y cada vez aumenta la sospecha de que, aprovechando los recortes en sanidad y las constantes privatizaciones, se están cometiendo muchas irregularidades.

 
2 comentaris

Posted by a 1 octubre 2013 in Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Govern, escolta: prou privatitzacions AIGUA ES VIDA!

nena bebent aigua La plataforma  ha fet pública aquesta carta que avui Dempeus per la Salut Pública recolza i difon, en la defensa d’un servei públic absolutament imprescindible per una vida amable amb les persones, respectuosa en relació al medi i que permeti que la salut (començant per un determinant tan fonamental com és l’accès a l’aigua) no sigui una mercaderia més al servei d’una minoria. També des d’aquest bloc, que tants arguments ha donat contra les privatitzacions de tota mena, em sumo a la campanya de denúncia i reivindicació, amb la indignació que mereix l’atemptat barruer, gasiu i prepotent contra l’aigua de totes, un bé d’accès garantit al servei de la comunitat.

logo AeV 3

Carta oberta d’Aigua és Vida al President, al Govern i al Parlament de Catalunya

Molt Honorable President, Honorables Conselleres i Consellers del Govern, Il·lustres diputades i diputats del Parlament de Catalunya,

Coneixedors que el pròxim dia 29 d’agost la Diputació Permanent del Parlament celebrarà una sessió per tractar la crisi oberta arran de la privatització de l’empresa pública d’abastament en alta Aigües Ter–Llobregat (ATL), la Plataforma Aigua és Vida vol fer-vos arribar les reflexions següents.

En primer lloc, recordar-vos que ATL era l’empresa pública responsable de la gestió de l’aigua en alta per a més de 120 municipis, els quals subministraven aquest bé essencial, fràgil i finit a gairebé 5 milions de catalans i catalanes. La gestió d’ATL era excel·lent, tal i com fou reconegut el dia 18 d’abril de 2010 a Berlín, quan el Sr. Kofi Annan va lliurar als representants d’ATL el segon premi com a millor empresa pública d’aigua del món. Ben lluny de preservar la gestió pública del servei i, així, assegurar la qualitat d’un recurs bàsic per al ciutadà i indispensable per als nostres ecosistemes, s’optà per la privatització d’una estructura d’estat imprescindible per a Catalunya.  Difícilment pot governar-se un país si la gestió i el control dels nostres recursos naturals més essencials són a les ordres de les fluctuacions dels mercats. Uns mercats que, per cert, s’han mostrat incapaços d’administrar els serveis bàsics i fonamentals en nombroses ocasions. De què serveix disposar de plenes competències si menystenim les eines de govern per a poder exercir-les?

En segon lloc, heu de saber que des de la Plataforma Aigua és Vida, formada per més de 40 organitzacions veïnals, socials, sindicals, ecologistes i de solidaritat de Catalunya, i conjuntament amb d’altres organitzacions europees i de la resta del món, seguim amb molta preocupació els processos de privatització de l’aigua endegats arreu del país. La transformació d’un bé essencial per a la vida de les persones i del medi natural com és l’aigua en un actiu financer que ajudi a resoldre les grans dificultats econòmiques que afronten les nostres institucions, mai no solucionarà la tresoreria de la Generalitat o de qualsevol Ajuntament. Els serveis públics de l’aigua tenen un valor incalculable perquè esdevenen necessaris per a la cohesió social i indispensables per assegurar l’equitat i la igualtat entre tots i totes. Catalunya és a les portes d’una fractura social i ecològica sense precedents i mercadejar amb els serveis més bàsics no fa altra cosa que empènyer-nos a l’abisme, agreujant i fomentant a curt i mig termini l’aflorament de bosses de pobresa, l’aparició de guetos i l’exclusió social.

En conseqüència, pot afirmar-se categòricament que la privatització d’ATL no respon a una mala gestió, ni tampoc a la necessitat de sanejar l’endeutament –que no ha estat traspassat a la nova concessionària, sinó que segueix sent públic-, sinó que la raó de la privatització del servei només respon a la urgència d’aconseguir diners per reduir el dèficit públic pressupostari. Però és que tampoc aquesta necessitat imperiosa sembla avui justificada, més si es compara la xifra dels 300 milions d’euros ingressats per la concessió davant els més de 44.000 milions d’euros de deute de la Generalitat. Els serveis públics són fruit del més gran dels consensos socials, essència de la democràcia, i no poden ser instrumentalitzats per finançar operacions de tot tipus. Si per salvar el país ens l’hem de vendre, quin país ens quedarà per viure-hi?

En tercer lloc, indicar-vos que la ciutadania no només haurà de pagar aquests 300 milions, sinó que en pagarà molts més degut al benefici industrial de la concessionària i a una sèrie de sobrecostos derivats de la privatització, elements totalment innecessaris si es rescatés la concessió i es mantingués la gestió pública d’ATL. Així, als costos polítics i de governança cal afegir els costos econòmics esmentats i també els costos socials; no només perquè suposa un espoli de l’economia familiar sinó perquè avui a Catalunya està en joc poder garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament, dret que aprovà l’Assemblea General de les Nacions Unides el juliol de 2010. En aquest sentit, anunciar-vos que en pocs mesos el Parlament Europeu debatrà la primera Iniciativa Ciutadana Europea de la seva història: més d’un milió set-centes mil signatures que clamen que l’aigua és un dret humà i no pas un bé comercial.

En quart lloc, i per acabar, heu de prendre consciència que els costos d’aquesta privatització són tan grans que cal que reviseu la idoneïtat i necessitat del procés de  privatització d’ATL. Rectificar és de savis, i és per les raons breument exposades que sol·licitem al Molt Honorable President, als Honorables Conselleres i Consellers del Govern i a les Il·lustres Diputades i Diputats de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya la configuració d’una unitat política que, aliena als interessos partidistes o ideològics, sigui capaç de recuperar la gestió pública de l’aigua en alta, amb transparència i de forma participativa amb l’únic propòsit de prestar el millor servei al ciutadà i als nostres ecosistemes. La gestió mercantil ens aboca a una política de l’aigua que s’escriu a base de plets i recursos contenciosos administratius, on el nostre Parlament és només un espectador. Un Parlament que pot i ha de recuperar l’esperit que va fer possible que l’any 1990 aprovés per unanimitat la creació d’un ens públic d’aigua, anomenat Aigües Ter-Llobregat.

…. Vols rebre més informació? Contacta amb AIGUA ES VIDA!

 

Etiquetes: , ,

La salut el negoci de la vida. Denúncia tu també que #privatitzarmata

Col.labora en el micromecenatge dels projectes en defensa de la sanitat pública de SICOM entrant a GOTEO i fent la teva aportació, que serà molt benvinguda!

“La Salut el Negoci de la Vida” és un projecte de periodisme d’investigació i preventiu, en ple desenvolupament, produït i dirigit per SICOM i realitzat per How Audiovisual i Multimèdia, format per diferents productes que es concentren a la web www.sicom.cat/salutelnegocidelavida.

Es basa en una anàlisi exhaustiva de la situació de la salut pública: dels determinants de la salut, de les desigualtats socials, del dret universal a la sanitat que per causa de les polítiques governamentals s’està perdent, de les privatitzacions que beneficien a les grans corporacions industrials i financeres, de l’exclusió que està causant i de la corrupció en el sector de la salut a Catalunya.

“La Salut el Negoci de la Vida” és una mirada profunda als determinants de la salut, a les privatitzacions dels centre de salut per part de l’administració, les retallades de serveis, l’augment de les llistes d’espera, els co-pagaments i a d’altres factors com el poder que el sector farmacèutic exerceix sobre la tria de medicaments, el seu preu i la formació dels metges. (…)  Ara, amb l’entrada en vigor del decret Rajoy a Catalunya, que li treu a sis-centes mil persones el dret universal a la salut i les condemnarà a l’exclusió social, cal una actualització del documental on quedi explícita l’exclusió social que causarà aquesta mesura i per tant, la discriminació a la que serà sotmesa una part significativa de la ciutadania. La crisi en el sector sanitari a Catalunya avança tan ràpid que ens veiem obligats a introduir altres aspectes com la privatització de l’Hospital Clínic o les dobles llistes d’espera en benefici d’aquella part de la ciutadania que es pot permetre pagar una sanitat privada.

“Draps Bruts” és el nom del segon documental en el que estem treballant en aquests moments, centrat en la corrupció que esquitxa la sanitat de casa nostra, i volem explicar les males pràctiques d’una part dels gestors de la sanitat pública que amb l’empara de la sociovergència – pacte no escrit que ha fomentat els negocis tèrbols a la societat catalana –, s’han privatitzat recursos per obtenir així grans negocis a costa de tots.

Desmuntar l’estat del benestar i aconseguir la pèrdua definitiva del dret universal a la salut, és l’objectiu final d’aquest entramat econòmic i polític que vol convertir la vida en un negoci i la salut en una mercaderia.

Característiques bàsiques

El primer resultat del projecte ha estat un documental que engloba tots els apartats subjecte d’investigació i anàlisi amb el mateix títol que el projecte, “La Salut el Negoci de la Vida” on es desenvolupa el concepte de salut i s’explica quins són els determinants socials que la condicionen: feina, habitatge, alimentació, pobresa, classe social, gènere, medi ambient, territori, etc.

Un primer documental que ja es projecta en centres cívics, hospitals, cinemes i casals en sessions organitzades per sindicats i plataformes unitàries de salut en particular o de defensa dels drets socials en general i que, per la seva pròpia condició de projecte d’investigació, està en constant renovació i actualització, tractant d’anticipar-se a les decisions de l’Administració, denunciant la precarietat d’un sistema sanitari afeblit per les privatitzacions.(…)


La salut és un bé comú i un dret universal de la ciutadania, i per tant, el projecte va dirigit a tota la població: la gent gran que necessita que el sistema sanitari es faci càrrec de manera pública del seu envelliment, la població de mitjana edat que necessitaran d’aquest servei en un futur proper, però sobretot la gent jove, qui ha de defensar la sanitat pública com un bé comú que amb el pas dels anys es converteix en imprescindible.

Així, el nostre públic objectiu és el total de la ciutadania, que veu com ha de pagar amb els seus impostos una suposada sanitat pública però que a l’hora de la veritat actua de manera privatitzada, obligant-los a repagar a través de taxes, quotes o d’altres instruments il·legítims.

image

Objectius

SICOM ha sigut l’encarregat de finançar tota la investigació feta fins al moment, així com la realització i la producció del primer documental “La Salut, el negoci de la vida”. Però al tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, SICOM ja no disposa de més recursos per continuar desenvolupant el projecte i avançant en la investigació.

Els objectius de la campanya de micromecenatge són bàsicament reunir el finançament imprescindible per a poder investigar a fons el funcionament real del sistema sanitari per fer noves produccions audiovisuals i per enllestir les que ja estan marxa. Els suïcidis, tema que ja apareix a “La Salut el negoci de la vida”, serà un dels temes d’anàlisi així com les conseqüències fatals que la crisi sanitaria tindrà sobre la ciutadania.

Un dels nostres objectius és fer arribar la situació actual del nostre mal anomenat sistema de salut pública al màxim nombre de persones possible, i per això creiem necessària la seva subtitulació en anglès i en castellà.

Ajuda a fer-ho possible!

 
Deixa un comentari

Posted by a 17 abril 2013 in Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Homs embolcalla amb la senyera l’euro de la vergonya

Conseller Homs i bandera (falta l'euro)

Conseller Homs i bandera (falta l’euro)

Recull el 3/24 unes declaracions del conseller Homs (repetides constanment per “la seva”) desprès de saber la decissió del Tribunal Constitucional d’aturar l’aplicació de l’euro per medicament a Catalunya que “Un dia el govern espanyol declararà inconstitucional respirar en català”.

Amb una mica de tremolo a la veu resulta fins i tot emotiu! El victimisme i la defensa de la mesura arbitrària i contrària a l’equitat de Boi Ruiz, la converteix en un crit de supervivència de Catalunya. Sabem de sobres que, en polítiques neoliberals i privatitzadores, PP i CIU no són gens diferents: i si és cert que el govern espanyol no ens vols deixar “respirar en català” (?) el govern dels Millet no ens vol deixar respirar a seques. En especial, si es té una malaltia crònica, no es tenen unes rendes massa folgades i calen diversos medicaments per diverses malalties…

I tant moderns com sempre, han inventat (millor adaptat) un concepte nou: la prohibició “preventiva”… És a dir, aturar l’euro per recepta és una mesura “preventiva” del dret a decidir de Catalunya… Quina barra, senyor Homs! O creu vostè que el poble de Catalunya, si poguès decidir-ho lliurement, optaria per ofegar-se ell mateix, privar-se dels medicaments que necessita? Vostè té tan poc respecte pel dret a decidir, entèn tant poc el que és el dret a l’autodeterminació, que es pensa que hi cap en una taxa que fomenta les desigualtats i empitjora la vida de les persones més febles….

En el mateix to de suficiència burleta que sol escaure als saltataulells, però no a un conseller de la Generalitat, Homs ha dit que, per part del govern espanyol, amb aquests recursos “estan a punt de fer el ridícul més gran del segle”. Doncs miri, de moment qui ha fet el ridícul és el senyor Boi Ruiz; i el senyor Mas-Collell, que ja tarden a presentar la dimissió. I a la seva pregunta sobre “Com ho explicaran, això, a Europa” li puc dir com ho explicaria jo mateixa: dient que s’ha eliminat una mesura de desigualtat que significava exprèmer fins al darrer euro les persones que haurien de ser més protegides -i no estafades- per les polítiques de salut. Una mesura que pot haver afectat seriosament la salut de les persones. Perque si vol, li explico com s’ha aconseguit reduir una part d’aquest 20% de la despesa farmacèutica en un context de polítiques ideològiques i insanes d’austeritat i retallades que fins i tot Stiglitz, Juncker i Blanchard ara abominen: deixant de prendre la medicació necessària i receptada pels metges per part de moltes persones, o deixant de menjar carn i peix per poder pagar la farmàcia per part d’altres. Per sort, molts altres catalans i catalanes, començant pels iaioflautes i dempeus, hem fet objecció i no ha pogut ingressar, per part nostre, l’euro de la vergonya.

Senyor Homs, entenc finalment que en un pais que costa tant que es parli en diferents idiomes surti més rendible “respirar” que no “parlar” en català, castellà, anglès, francès, etc… Sobre tot perquè per parlar es bo disposar d’arguments i d’idees. Per exemple, per explciar perquè no s’incrementen els impostos progressius de la Generalitat sobre les rendes més altes (en les seves diferents versions de renda i riquesa) perfectament compatibles amb el que està establert, que no carregar els neulers a les persones que, davant una malaltia, poques possibilitats tenen de defensar-se… o d’enviar l’euro per medicament que es puguin estalviar ara a paradisos fiscals, al costat de comptes de polítics i artistes nostrats i que respiren molt, però molt, en català.

Senyor Homs, res ens impedeix avui celebrar la decissió del Tribunal Constitucional, ni seguir demanant a les persones que necessitin un medicament, que continuïn fent INSUBMISSIÓ “fins que els ordinadors” deixin de reclamar l’euro de la vergonya. Aquesta victòria és dels enemics de la desigualtat, dels defensors de la salut i la sanitat públiques, i ni el PP ni vostè ens l’amargarà…I per no acabar prenent mal tots plegats crec que val la pena començar per no confondre les coses, ni fer apel.lació a la llagrimeta fàcil. Comprengui que n’hi ha prou de que corruptes (fins i tot famílies senceres) s’embolcallin amb les quatre barres, no vulgui vostè també protegir amb la senyera una mesura injusta, una estafa més que perjudica de manera dolorosa a les persones malaltes i en situació precària (que cada vegada són més gràcies a les seves polítiques).

Quan vostè disposa de tota la televisió de Catalunya i tants de mitjans per justificar l’injustificable, em ve a la memòria la valent llucidesa de Pepe Rubianes i on i a què enviava a la gent que deia coses com les que vostè deia ahir… Senyor Homs, en homenatge al gran galaico-català que respirava llibertat en tots els idiomes, busqui’s una platja arracerada.

Veure també el bloc de Dempeus.
Arguments en castellà també No al euro por receta, la tasa más indigna de los gobiernos más cobardes.

 
6 comentaris

Posted by a 16 gener 2013 in Despropòsits, Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

Dia 22-J Per una nova cultura de la salut. Vine i participa!

Amb una fila cero de luxe en la que esperem trobar una bona representació dels moviments socials que defensen la salut entesa de manera plena, una vida millor i els drets laborals i de ciutadania, ens trobarem el proper dia 22 en una convenció per una nova cultura de la salut, amb la participació i la col.laboració de totes i tots.

Comptem amb els amics i amigues que, de forma conscient, organitzada i compromesa, s’esforcen per aconseguir un món millor, una atenció sanitària pública sense retallades, uns serveis públics de qualitat… però que entenen també que una societat amb taxes d’atur del 20% –i un atur entre joves i noies de més del 40% és un fracàs imperdonable que cal corregir el més aviat possible.

La nova cultura de la salut ha de recuperar la visió global dels antics metges que varen donar una impronta social a l’exercici de la seva professió a Catalunya. I de la mateixa manera que varen donar arguments per enderrocar les muralles, per humanitzar una indústria neixent, ara ens toca dir que no és de cap manera saludable viure en una economia venuda a organismes i empreses multinacionals que dicten les polítiques segons els seus interessos, ni a unes indústries químiques i farmacèutiques que enverinen els nostres aliments i els nostres cossos, ni a unes institucions financeres que s’apropien dels nostres impostos per a les seves especulacions, mentre fomenten l’atur en retallar els crèdits a les petites i mitjanes empreses, i executen hpoteques que deixen a tants treballadors i treballadores sense casa –si no ho impedim. Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe, desestructuren la nostra societat i estan preparant el camí a una noves formes d’explotació, marginació i infelicitat de les persones: ja estan germinant les llavors del feixisme.

No és bo per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necessaries relacions de suport. participació social i la cultura, siguin mercaderia. I amb la mateixa força volem dir que la SALUT NO POT SER MONEDA DE CANVI DELS GUANYS d’uns pocs, i que ens mereixem una societat millor.

Volem viure en una societat sana, equitativa, plenament democràtica i saludable, en harmonia, autonomia i solidaritat. I perquè sabem que som moltes i moltes les persones que pensem així, les que estem disposades a treballar per una nova cultura de la salut que ens permeti viure en un món més lliure i igual, us esperem i us donem des d’ara, en peu d’igualtat, la benvinguda a la convenció del proper dia 22. Aquest és el programa:

 

Etiquetes: , , , , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 11.038 other followers

%d bloggers like this: