RSS

El PSC i el re-pagament

01 abr

el-roto-muerte-por-la-privada.gif

Publica avui Dempeus per la salut pública que a les tesis de desembre que el Partit Socialista de Catalunya va aprovar diu:

“Un bon ús dels recursos sanitaris i arribar a la sostenibilitat del sistema requereix de l’aportació econòmica dels ciutadans i ciutadanes com succeeix en tants serveis públics, a través d’un sistema de copagament en funció de les rendes, del patrimoni i del tipus de patologia de cada usuari. Cal assumir que introduir el copagament sanitari en el discurs polític ens pot portar a un desgast electoral, per tant, abans de la seva instauració cal un autèntic esforç de conscienciació social”.

Permetin alguns comentaris sobre la frase que té un munt de malentesos a esclarir:

1) En primer lloc, els serveis de salut no són assimilables a d'”altres serveis públics”, com diu el paràgraf citat, a excepció potser, i amb molts matisos, de l’ensenyament. En qualsevol cas, que els socialistes catalans es tranquil·litzin perquè ja es paga en funció de les rendes: la sanitat es financia també a través dels Impostos que haurien de ser progressius. (I cal confiar que encara ho són malgrat les rebaixes que tan graciosament ha fet el PSOE dels tipus més alts d’IRPF). A més, si la sanitat no es paga en funció del patrimoni, és perquè el PSC-PSOE van legislar abolint l’Impost corresponent. I sobre la patologia, em sembla un escarni equiparar-la a rendes i riquesa (com argument per a un re-pagament) ni que sigui en una redacció mal feta.

2) Aquest recórrer a la patologia com argument per a un re-pagament s’adiu amb el que cal fer un “autèntic esforç de conscienciació social” que no passa per altra cosa que culpabilitzar, de nou, i més, a les persones malaltes. I això hauria de fer molta vergonya, i sobre tot a la Consellera que és metgessa i hauria d’aplicar, també en les polítiques de salut, el principi de “primum non noccere”.

Perquè per justificar el re-pagament no tot s’hi val. Si una persona pateix d’una malaltia que requereix més despesa sanitària, no s’ha de sentir culpable fins al punt d’acceptar que en el seu cas sí que ha de repagar. Per què? És que ara a les persones que pateixen càncer de pulmó se les ha de culpabilitzar, quan ja estan malaltes, per haver fumat, mentre quan encara estan sanes l’Estat no sols no prohibeix el tabac, sinò que cobra bons impostos per la seva venda?

3) La “conscienciació” de la que el PSC parla passa per culpar els col·lectius més febles, com les persones immigrades i les persones jubilades, i llençar falses acusacions de que unes col·lapsen les consultes i les altres emmagatzemen els remeis. Sobre les persones immigrades, està demostrat que la seva salut és força millor que la de la mitjana de la població autòctona, i sobre les persones jubilades, potser ja seria hora que el personal mèdic que les atén disposés de més temps per cada visita i pogués vigilar més atentament la medicació (en quantitat i qualitat) que es prenen (o que no es prenen, que de tot hi ha). A més, l’atenció de les persones grans sabem perfectament que és un problema que no hem resolt com a societat, i que ens hem de plantejar amb rigor, i no agafant el rave per les fulles, quan ens convé, i a sobre perquè la societat les miri de reüll quan, de manera força despersonalitzada en la majoria de CAPs, van a fer receptes.

Finalment, el PSC-PSOE sembla que argumenta que “el copagament ha estat, tanmateix, un tema tabú en el tripartit perquè els partits d’esquerra consideren que l’assistència sanitària gratuïta és un dret universal”.

Doncs s’equivoquen de mig a mig, perquè cal deixar ben clar que els “partits d’esquerra”, per exemple, Esquerra Unida i Alternativa, i organitzacions com Dempeus per la salut pública que s’oposen al co/re-pagament, no pensen ni per un moment que l’assistència sanitària és gratuïta, sinó tot el contrari. A Dempeus, en concret, pensem que la sanitat ja la paguem entre totes i tots, i li donem molt de valor. Tant que volem que tothom pugui tenir dret als nivells actuals de qualitat del sistema sanitari, administrant bé, sense dubtes, amb claredat, davant la ciutadania, la Sindicatura de Comptes i els Tribunals de Comptes si cal, que sembla que a en algun cas, si que cal… I no deixant cap dubte ni en procediments foscos de consorcis creats per l’ocasió, ni sobre els drets a aplicar, que recorden, dissortadament, ni que sigui de lluny, altres facècies.

I si cal estalviar, que sempre és bo, que millori l’administració i es retallin costos dels proveïdors, com ja ha començat a fer la Ministra. Més genèrics i menys proximitat amb les grans patronals de l’assegurança mèdica i del sector hospitalari i farmacèutic privats. Perquè si no hi haguessin malversaments manifestos en sanitat no caldria escurar encara més les butxaques de la ciutadania. Anar a recaptar més diners de la gent que per força ha d’acudir als serveis sanitaris és massa fàcil, és un escàndol i és una vergonya!

Altres artícles relacionats:

Pacte Nacional per la Sanitat

Salut en temps de crisi: un repte difícil per a la majoria, i una oportunitat pels poderosos.

El grup Vilardell torna a la càrrega… del fiasco financer a l’amenaça contra els més febles

 

 

 
3 comentaris

Posted by a 1 abril 2010 in Salut

 

Etiquetes: , ,

3 responses to “El PSC i el re-pagament

  1. Toni Barbarà

    1 abril 2010 at 18:08

    Una anàlisi valenta, però clara i necessària. Perquè l’Àngels opina sobre un text(sic)fet públic del, i pel, PSC. Quina pena i quina desvergonya ! Aquest tipus d’arguments, als quals la Conselleria i el Departament de salut no poden ser aliens, posen en flagrant evidencia les intencions últimes i la filosofia política de les autoritats socialistes del ram… o al menys de aquelles que manen. I així van grinyolant les polítiques socials del govern Tripartit, el meu, i del que oportunistament alguns ara volen desentendre’s, tot preparant-se el terreny per a noves relacions i conveniències. Hem explicat, com a individualitats, i en col•lectiu des de Dempeus, com fer veritables ajustos sobre la despesa social i sanitària en particular. Ho hem argumentat mil cops i si cal ho tornarem a refrescar. Tanmateix, recordin: GASTEM POC en polítiques socials (en relació als nostres referents europeus) i GASTEM MALAMENT (massa externalitzacions, massa burocràcia, massa negociants infiltrats al sistema públic, massa farmàcia, massa poder se les empreses privades i les mútues patronals, massa malbaratament biotecnològic i massa poca atenció humana i menys empatia amb les persones). Quan vulguin, Srs. i Sres. els hi tornem a explicar… I per si de cas : DE REPAGAMENTS NI PARLAR-NE ! Salut !! Toni Barbarà

     
  2. teresa puig

    1 abril 2010 at 22:30

    Bona nit. Segueixo el que aneu publicant a Dempeus, i no entenc com poden dir aixó els del PSC… en conec molts que no pensen que el copagament sigui bo, i seguranet deuen ser coses que imposa la Marina Geli. Aquesta dona ja fa temps que hauria d’haver plegat.

     
  3. àngels

    1 abril 2010 at 22:33

    Gràcies, Toni, tens raó, i ho hauria de corregir. De fet, gastem massa poc, sobre tot si es compara amb els països de l’entorn i el nivell de la nostra sanitat. Vol dir que hi treballa gent molt mal pagada, entre altres coses! Teresa, feia temps que no escribies… tot be? Benvinguda com sempre a Punts de Vista. Salut pública!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 10.309 other followers

%d bloggers like this: