RSS

Propostes per una Marea Blanca o de Salut de Catalunya

angelsmcastells:

Perque cal donar a la Marea Blanca la màxima difusió alternativa, doncs no sortirà a TV3 mentre no sigui plural ni de totes….

Originally posted on Dempeus per la salut pública:

Dissabte 28 de febrer de 2015. Més de 300 persones en representació pròpia i de desenes d’entitats ens vam reunir, debatre i APROVAR la Constitució d’una saludable i necessària MAREA BLANCA a Catalunya.

Aquí adjunto, un primer document amb les Propostes sobre el seu caràcter que vaig tenir l’honor de presentar a l’Assemblea reunida al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Propostes per una  Marea Blanca o de Salut de Catalunya

Antecedents:

Plegats, disposem d’una ampla experiència d’austericidis en salut, de retallades, de mercantilització, d’agressions frontals contra la sanitat i salut publiques. Però també de lluites en defensa del caràcter públic, del manteniment dels serveis, dels llocs de treball, de la dignitat i qualitat assistencial.

Disposem també d’uns valors  de base amb el document:  Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya. Un sistema al que aspirem, de caràcter públic…

View original 948 more words

 
Deixa un comentari

Posted by a 5 març 2015 in Uncategorized

 

Avís per la gent més jove: ensenyament i salut, una mateixa lluita!

Els companys i companyes de la revista Jovent m’han publicat aquestes reflexions que voldria compartir:

Com si d’una mena de divisió de l’activisme social es tractés, els joves i les noies són molt més actius en la defensa de l’educació pública i en contra de les reformes universitàries classistes que no pas en les lluites per la defensa de la salut pública. Sembla del tot lògic perquè viuen de manera quotidiana, i durant moltes hores al dia, les barrabassades del ministre Wert o la precarització a escoles i instituts. Les retallades han afectat la qualitat de la seva formació i és, doncs, massa comprensible que aquest sigui el seu camp d’acció prioritari

“La joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública”

Tanmateix, si anem una mica més enllà, crec que la joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública. I aquests en serien, esquemàticament, alguns dels punts clau:

1. Els determinants de la salut que afecten la joventut són els pitjors: altes taxes de fracàs escolar, taxes d’atur per a menors de 25 anys superiors al 51%, manca d’accés al subsidi d’atur per la impossibilitat massa generalitzada d’haver pogut tenir abans una primera feina amb drets, salaris de pobresa (quan s’aconsegueixen) que fan impossible una vida independent, i degradació de les condicions d’habitatge (no són sols els desnonaments, també la pobresa energètica i l’estat d’abandonament de barris populars afecten la majoria de joves, i fan impossible aconseguir un habitatge propi…). I tot plegat s’ajunta en una trampa difícil de superar per aconseguir autonomia i elaborar un projecte de vida fora de la família. És a dir, seguint la definició del Congrés de Metges i Biòlegs Catalans a Perpinyà de l’any 1976: viure la salut com un estat d’autonomia personal que permet també ser feliç.

2. Al mateix temps, el sistema sanitari, que juntament amb el d’ensenyament són els dos pilars fonamentals de les polítiques socials de l’Estat, és atacat per les polítiques d’austericidi, responent a les mateixes causes que afecten l’educació: privatització, privilegis injustos per a les elits que deixen sense l’imprescindible a la majoria, mercantilització dels seus valors en el vessant ideològic i de funcionament. El que havia de ser un exercici de professionals amb vocació (tant l’ensenyament com la sanitat) es converteix en una carrera competitiva per la supervivència de qui hi treballa, fent impossible el tracte humà, tancant els ulls al bulling i malmetent l’atenció que requereixen la cura i la formació per a la població més jove.

3. Pel que fa en concret a la sanitat, que hauria de vetllar per evitar, amb accions preventives abans que res, que el deteriorament dels determinants de la salut acabi fent-se evident en malalties de tot tipus entre els joves (entre les quals les mentals, les infectocontagioses, les drogodependències i els desordres nutricionals), acaba per amenaçar el dret de les noies i dones a decidir sobre el seu cos, i tanca els serveis d’atenció sexual, afectiva i reproductiva, i la necessària posada al dia de la detecció i l’ajuda a la violència de gènere entre els i les més joves.

Els joves i les noies han de saber que el Sistema Nacional de Salut contra el qual ara s’han conxorxat PP i CiU per destruir va ser una victòria important de les lluites dels anys 70 i 80, i que en aquells anys es varen donar els primers passos cap a la universalització del sistema sanitari. Una tendència a la universalitat de l’atenció i a la dignificació de la ciutadania que va destruir de forma indigna la ministra d’infausta memòria Ana Mato, proposant el Real Decreto-Ley 16/2012, que va modificar radicalment el règim del dret a la salut a l’Estat. Aquesta llei, que tenia també com a punt de mira les persones joves que no haguessin aconseguit cap feina, ja ha costat la vida de persones migrades con Alpha Pam (una mort del tot evitable amb atenció sanitària adient), dóna tota la credibilitat a l’afirmació que les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal.

“Les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal”

 

Crec que ara que es juga a la confusió social i nacional, i massa sovint es mal interpreta el que és la sobirania dels pobles,  els joves i les noies tenen molt a dir en com construir un futur en què la salut s’entengui  de manera semblant a com es va fer a la Conferència de Bangladesh, amb tota la riquesa de matisos de l’anàlisi política, de gènere i de classe, cridant amb encert i de forma lúcida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica

Com diria el poeta, queda molt (o tot) per fer encara…

 

Àngels Martínez i Castells @angelsmcastells
Dempeus per la Salut Pública @dempeus

 

Etiquetes: , , , ,

Enhorabona per la SALUT! S’ha creat la #MareaBlancaCAT

imageFa poc més de sis anys de la presentació pública de Dempeus (com molt bé va recordar el company Toni Barbarà) i l’aniversari coincideix amb l’acte que  la Plataforma Ciutadana Pel Dret a la Salut (PDS), el grup impulsor del Parlament Ciutadà (PMC) i el nucli del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Clínic) varen convocar una sessió del Parlament Ciutadà dedicada a la Salut i el Sistema Sanitari de Catalunya.

EL Parlament Ciutadà va aprovar, com podeu veure a la foto, la creació de la Marea Blanca de Catalunya en defensa del Dret a la Salut. Existeix un vídeo de sicom.cat de tota la sessió del que us recomano, en especial, la Declaració Final, i per anar obrint boca, llegir abans una bona crònica de tot plegar iaquí gràcies a en Siscu Baiges.

D’entre les diverses associacions que varen omplir El paranimf de la Facultat de Medicina de la UB (Hospital Clínic), dues de les més noves varen ser les Plataformes d’Afectats per l’Hepatitiis C de Girona i Barcelona. Aquesta darrera es va presentar amb la intervenció que reprodueixo tot seguit, amb la seguretat de que per la seva determinació, la força que aportaran a la Marea Blanca de Catalunya i la justesa de les seves reivindicacions, aconseguiran guanyar i demostrar que, en salut, també guanyem batalles, mentre esperem fer fóra la Màfia de tots els serveis públics.

“Som la PLAFHC Bcn i ens estem organitzant per aconseguir JA el millor tractament per A TOTES les persones afectades per Hepatitis C

Què volem dir amb el “millor tractament”?
Aconseguir la dispensació de medicaments d’última generació lliures d’interferó (o sigui amb els menors efectes secundaris possibles), amb el més alt percentatge de curació, a preus raonables per a les arques publiques. I per a totes les persones, sigui quina sigui la fase en què es trobin, establint una prioritat ABSOLUTA I URGENT per F4, F3, pretransplantats i trasplantats.
-L’ hepatitis C és anomenada la malaltia silenciosa, perquè gran part de la població que la pateix, no ho sap, a causa de l’avanç asimptomàtic que te fins a ser detectada.
-També ha estat una malaltia silenciada, per la societat en general i pel propi col•lectiu per evitar l’estigma i el rebuig social que signifiquen les malalties infeccioses. I per a la resignació a la qual ens acollíem per les poques possibilitats de cura que hi havia.
-Però actualment la HC és una malaltia que es pot eradicar i ja no ens resignem a seguir callats ni a patir ni a morir.

-Volem reclamar a totes les administracions competents els següents punts:
-Aplicar amb la màxima celeritat l’accés als nous fàrmacs aprovats recentment en l’àmbit europeu.
-Creació d’un registre d’afectats que reflecteixi fidelment el panorama actual per poder aplicar mesures eficaces i reals.
-Respecte cap als pacients i els seus drets a ser informats del seu estat i de tots els detalls sobre els diferents tractaments i el que signifiquen. A respectar la seva decisions en relació als tractaments més adients.
Reclamem també més visibilitat i recursos a tots els nivells, accessibilitat a diagnosis ràpides i gratuïtes, així com més informació i campanyes de sensibilització per a la població.

L’aplicació del tractament a totes les persones afectades és una mesura de prevenció per evitar nous contagis i, a la llarga, un estalvi de la despesa pública sanitària.
I el més important, evitar més dolor i desesperació a totes les afectades i les seves famílies. No volem esperar a tenir danys irreversibles, com cirrosi o càncer hepàtic, o haver d’arribar a fases de fibrosi altes perquè ens concedeixin un tractament.
La detecció precoç serà la clau de l’èxit de la seva curació i desaparició, com ho és en qualsevol malaltia.

Tot això ens porta a lluitar pel nostre dret a la salut i en defensa del sistema públic sanitari, denunciant l’actual situació problemàtica de retallades i privatitzacions .
Volem condemnar l’opacitat i el ball de xifres de les dades oficials, les mentides interessades dels responsables polítics agreujades pel període pre electoral, així com La confrontació entre el dret de totes a la salut pública i els interessos de la indústria farmacèutica en connivència amb els governs. Això, no només afecta els medicaments de l’hepatitis C, sinó als de totes les malalties, convertint en mercantilisme la salut de totes nosaltres.

Aquest mercat en el que han convertit la gestió de la nostra salut, on priven els beneficis econòmics i la especulació farmacèutica , fa que un pacient crònic sigui més rendible i desitjable econòmicament que una persona sana. De forma que aquets perversa visió de la sanitat comporta un transvasament continu de diners públics cap a les empreses privades.

Davant de tot això pensem que la millor manera d’afrontar aquests problemes és la col•laboració i unió entre el personal sanitari, usuaris i població en general, com aquí i ara estem construint.

Agrair a tots els col•lectius aquí presents la seva lluita i la solidaritat que han mostrat cap a nosaltres:
Totes unides, defensarem el nostre dret a la salut, un dret de tot el poble.”

Per una salut, publica, universal i de qualitat.

 
 

Etiquetes: , , , ,

Syriza, el Eurogrupo, los CIES… y la vergüenza

image

Los amantes de las gaviotas menosprecian el actual gobierno de Grecia porque se ha visto obligado a ganar tiempo, negociar e incumplir aspectos de su programa electoral. Si siguen este link , Eduardo Garzón y Carlos Martínez explican con claridad el debe y el haber de las duras negociaciones a las que el ministro español Luis de Guindos, el maltratado maltratador, se ha sumado con entusiasmo en el bando de los hooligans. De Guindos refuerza la bandada intemperante con mueca fiera aprendida sin duda cuando Lehman Brothers, su antiguo empleador, demostró que nunca se es demasiado grande para caer… Pero no aprendió nada, porque hoy, que el Eurogrupo va a conceder este necesario respiro (temporal) a Grecia, se alineará con los talibanes merkelianos para nuestra vergüenza.

Pero demasiadas muestras de humanidad redimen al gobierno de Syriza y, como escribía el amigo Zana, perder la primera batalla no ha desarmado a los dirigentes griegos, conscientes de que el Eurogrupo juega en definitiva el papel de portavoz inflexible de los banqueros. Syriza conseguirá hoy aire y tiempo, no sólo de los banqueros, sino también de los que no podemos sentirnos conformes con lo conseguido hasta ahora. Y hay que concedérselo no sólo por la magnitud y crueldad de ese monstruoso Goliath que ha crecido en Europa vampirizando a la gente trabajadora, “sino porque no hay que quebrar una posible realidad por desconfianza, por desilusión”.

A favor de Syriza juega su humanidad: sigue siendo un partido de personas que sienten, se desesperan e indignan, como Manolis Glezos, héroe de la resistencia griega durante la Segunda Guerra Mundial, que decepcionado por las concesiones a los merkelianos, ha pedido perdón al pueblo gruego y con Mikis Theodorakis llaman a no seguir cediendo y reaccionar… Y también por ello, Syriza demuestra que sigue siendo la gran opción política de preferencia, un gobierno de seres humanos para seres humanos, conscientes de que los derechos deben respetarse no sólo para que no renunciemos a la civilización, sino porque la empatía con el dolor es la prueba real y tangible de que el cambio continúa y avanza, a pesar de la oposición, intereses e inquina de los  robitizados mayordomos de los poderosos. Lo contaba  así esta mañana Soledad Gallego :

“El ministro griego de Protección Ciudadana, Yanis Panusis (de Syriza), sintió tanta vergüenza cuando visitaba el Centro de Detención de Extranjeros situado al norte de Atenas, que ordenó la liberación progresiva de todos los internos. Panusis visitaba el centro tras el suicidio de un joven paquistaní de 28 años, que no estaba retenido por haber cometido algún delito sino que porque había llegado a Grecia en una embarcación ilegal, que no se hundió. En total, el ministro ha decidido cerrar cinco de esos centros en todo el país y liberar a más de 3.500 personas, hombres, mujeres y niños, encerrados en pésimas condiciones sin otra justificación que carecer de papeles.

En España existen ocho Centros de Internamiento de Extranjeros. Un noveno, situado en Málaga, fue clausurado hace dos años cuando estaba a punto de venirse abajo. Decenas de organizaciones no gubernamentales y religiosas han denunciado repetidamente violaciones de los derechos de las personas detenidas, hasta el extremo de que el Supremo anuló cuatro artículos del reglamento aprobado por el ministerio del Interior. Ha habido suicidios, muertes sospechosas, denuncias por malos tratos policiales, plagas de parásitos, hacinamiento. Pero ningún miembro del gobierno español se sintió nunca avergonzado. Parece que el actual gobierno griego sí sabe lo que es tener vergüenza.”

 
1 comentari

Posted by a 27 febrer 2015 in Drets Humans, Europa

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Alberto Garzón denuncia, propone y calla a Rajoy en el #DEN2015

Alberto-GarzonLa mayoría de periodistas, comentaristas y aficionados parecen no poder alejarse del viejo esquema bipartidista y se limitan a jibarizar el debate del Estado de la estafa de la nación (que no es) al enfrentamiento entre Rajoy y Sánchez. Encuestan sobre quien “ha ganado” -como si de un mero ejercicio de oratoria se tratara-  destacan errores y destemplanzas y nos encierran, por tanto y queriendo o sin querer, en una mini-política que ya se demostró desde el 2011 que nos quedaba absurdamente estrecha. Tanto, tan pequeña y limitadora, que el grito de “No nos representan” fue el primer rasgón liberador en una levita (o camisa de fuerza, según se mire) que ya era festín de las polillas.

celia candy crashAyer, en el Debate y de entre las filas de Izquierda Unida, destacó la voz de un joven de 29 años, comunista, que no leía su discurso, que recordaba frente a la macroeconomía -que tanto tiene de metafísica-  a los niños sin pediatra ni médico de familia y a la juventud que ha tenido que emigrar… No hace falta que les explique nada sobre la precariedad y las desigualdades denunciadas por Garzón, ni la pobreza energética, ni cómo se ha regalado lo que es imprescinidble para tantos a quienes lo tienen todo… pueden oírlo ustedes mismos.

Y no se pierdan el final del primer video. Alberto Garzón no habla sólo de sí mismo ni se despide de Rajoy a título personal. Todas las personas que vivimos la rebelión y la insumisión, el hastío y la rabia ante tanta corrupción y prepotencia, vamos a conseguir que éste sea el último debate en el que el PP esté en el gobierno. A ellos les deseamos mucha suerte en sus juegos de Candy Crash-… especialmente en el ámbito más privado de sus vidas…. Para nosotros nos reservamos y queda en alto la promesa cierta de SALUD y REPÜBLICA.

 
1 comentari

Posted by a 25 febrer 2015 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

Sessió del Parlament Ciutadà: Salut i sistema sanitari a Catalunya

Originally posted on Dempeus per la salut pública:

Pel dret a decidir,  també, la
nostra salut

28 febrer 2015 – 10 a 14 h Facultat de Medicina de la UB
(paranimf del Clínic)

Benvolguda, benvolgut,

La plataforma ciutadana Pel Dret a la Salut (PDS), el grup impulsor del Parlament Ciutadà (PMC) i el nucli del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Clínic), us convidem a participar a la sessió que tindrà lloc el proper dissabte 28 de febrer al paranimf de la Facultat de Medicina de la UB (Clínic).

Aquesta sessió del Parlament Ciutadà acomplirà la doble funció de ser un espai de debat, confluència i cooperació, i un instrument d’empoderament i acció política de la ciutadania.

Som la ciutadania qui hem de decidir quines són les nostres necessitats i prioritats en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari. Amb aquest objectiu, més de 40 entitats ja han donat suport al manifest Pel dret a…

View original 276 more words

 
Deixa un comentari

Posted by a 23 febrer 2015 in Uncategorized

 

#ReaccionaDos : Porque es tiempo de rebelarse

Lo presenta mejor que nadie Rosa María Artal en su blog. Y no podía ser de otro modo porque la escritora y periodista ha vuelto a conseguirlo: reúne y coordina de nuevo a Lourdes Lucía, Baltasar Garzón, Federico Mayor Zaragoza, Juan Torres López Ignacio Escolar, Javier López Facal, Javier Pérez de Albéniz, Carlos Martínez y a mí misma, Angels Martínez i Castells, en torno a una indignación que necesita transmutarse en cambio urgente, en tsunami político que arrastre hasta las alcantarillas del inframundo la corrupción cronificada de los seculares herederos de los privilegios. En el epílogo se suma Javier Gallego Crudo, una incorporación de lujo a ReaccionaDos.

650_AG15258.jpgDesde la editorial Aguilar preguntan a los futuros lectores:

¿Cuánto más estás dispuesto a perder?
¿Cuánto más estás dispuesto a permitir que les quiten a tus hijos?
¿Tan difícil es hacer algo por evitarlo?


El paro juvenil ha alcanzado el 53 por ciento. Algunas estadísticas cifran la tasa de pobreza infantil en torno al 33 por ciento cuando hace cuatro años era del 17 por ciento. Sin embargo, las empresas que cotizan en el Ibex son un 67 por ciento más ricas. La deuda pública ha aumentado hasta alcanzar récords históricos: un billón de euros… La sociedad española está sufriendo uno de los mayores destrozos de su historia reciente. El brutal aumento de la desigualdad está poniendo en peligro las bases de la democracia.

En abril de 2011, poco antes del 15M, salía publicado Reacciona, un libro bajo cuyo premonitorio título se reunían las opiniones críticas de un heterogéneo y nutrido grupo de personas, destacadas en sus respectivos ámbitos profesionales. Buscaban denunciar la estafa de la crisis y proponían medidas para conseguir plantarle cara a la misma o, como decía José Luis Sampedro, para «convertir el ocaso en ocasión». Inspirados en la indignada llamada de Stéphane Hessel y su aliento a la movilización, Reacciona alertaba de la cada vez mayor separación entre poder político y ciudadano, al mismo tiempo que alentaba a una reacción por parte de la sociedad española. Hoy ya no están ni Sampedro ni Hessel, cuya participación en aquel libro fue decisiva, pero sus ideas siguen latentes.

Han pasado los años pero el movimiento ciudadano no ha sido lo suficientemente fuerte como para impulsar un giro drástico a la situación. No ha conseguido evitar que la desigualdad haya seguido aumentando alarmantemente, igual que lo ha hecho la pobreza, el número de parados, de desahucios, de imputados por corrupción y el desprestigio de la clase política en general. Es el momento de resucitar el espíritu indignado y constructivo de aquel libro para hablar de todos los desmanes que se han perpetrado en nombre de la estabilidad económica y social. Hoy más que nunca se vuelve a hacer apremiante reaccionar.

Es el momento de rebelarse. Ahora, en ReaccionaDos, los mismos autores de 2011 —Rosa María Artal, Federico Mayor Zaragoza, Ignacio Escolar, Lourdes Lucía, Baltasar Garzón, Juan Torres López, Ángels Martínez i Castells, Javier Pérez de Albéniz, Javier López Facal y Carlos Martínez, y la incorporación de Javier Gallego Crudo— reflexionan sobre el camino recorrido y las grises circunstancias acontecidas. Igualmente, presentan propuestas y proyectos de cambio que, sobre todo, permitan reducir las desigualdades sociales, regenerar el sistema y rescatar a las personas más que a los bancos y otras instituciones financieras. Ponen en evidencia la existencia de posibles soluciones a la crítica situación de la sanidad, la educación, la justicia, la ciencia y la cultura, y que, además, ya hay grupos que están manos a la obra para localizarlas.

 

Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 10.965 other followers

%d bloggers like this: