RSS

Albano de @_cafeambllet pregunta mentre es multipliquen els insubmisos

Diverses persones li pregunten a l’Albano, editor de la revista cafeAMBllet.com  que perquè no es suma a la sectorial de sanitat de l´ANC per aportar la seva visió. Però el fet és que ni l’Albano ni cap de les desenes d’entitats que fa anys defensen la sanitat pública hem rebut cap invitació a participar a la sectorial.

Aquests són els enllaços que l’Albano recomana a la senyora Forcadell que es llegeixi:

Carta oberta de la IAC a l’ANC
http://www.catacctsiac.cat/docs_obser…

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya
http://dempeusperlasalut.wordpress.co…

Salut per la independència? Estem sorpreses
http://www.eldiario.es/catalunyaplura…

Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia

Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia de Bellvitge

No sé si al final la Sra. Forcadell llegirà aquests arguments i podrà contestar a l’Albano… el que sí sé és que hi ha cada dia més gent indignada, descontenta i insubmisa que perd la por. Fins i tot en el llit d’un hospital.

Per acabar, passin per la secció de Catalunya de El Pais i llegeixin el magnífic article de la Jessica Mouzo Quintans sobre els darrers (o potser primers?) mohicanos de Bellvitge… gent magnífica, davids per la salut que perden la por davant els Goliaths austericides.

El camí que passa per plantar-se i dir PROU per la salut i la veritat, contra la corrupció, llistes d’espera i tancaments, l’estant recorrent de fa temps l’Albano Dante i la Marta Sibina de Cafeambllet. Ells, que ja han aconseguit les seves primeres victòries, ja saben que es pot guanyar a qui, amb mentides i mesures indignes, transita i repta per les portes giratòries i ens vol arrabassar (per fer-ne negoci gens saludable) la nostra sanitat pública.

 

 

Etiquetes: , , , ,

Un manifiesto exige el “derecho a decidir” el modelo de sanidad pública

Escribe Benoit Cros en eldiario.es : “Desde que comenzaron los recortes presupuestarios por parte de la Generalitat, la defensa de la sanidad pública ha sido -junto con el proceso soberanista- un tema central de la agenda política catalana. Es en este contexto que diferentes movimientos sociales han publicado un manifiesto para reclamar el derecho a decidir también sobre el futuro de la sanidad pública catalana que resume las principales reivindicaciones actuales.

El documento -firmado entre otros por representantes de Dempeus per la Salut Pública, del centro de investigación Greds-Emconet, de la ONG Sicom y los editores de la revista CafeambLlet- reclama un sistema sanitario 100% público. Es decir, que recomienda terminar con el modelo específicamente catalán de los centros concertados, donde se han concentrado en los últimos años los escándalos de corrupción y de confusión de intereses. “La colaboración pública-privada existente debe ir reduciendo su ámbito hasta su total separación y definitiva eliminación, ateniéndose mientrastanto a los intereses de la sanidad pública”, afirman los firmantes.

En este sentido, el documento es una respuesta a la sectorial de sanidad de la Asamblea Nacional de Catalunya, que defendió recientemente el modelo catalán de consorcios. De hecho, este manifiesto no es la única voz en contra de la posición de la ANC que se ha expresado en los últimos días. Ayer el grupo de sanidad de Podemos Catalunya también se puso en contra, como imagetambién lo hizo el sindicato alternativo IAC. La sectorial de sanidad de la ANC se presentó oficialmente el mes pasado en el Colegio de Médicos. Llamó la atención que la presentación se hizo a cargo de la Dra. Helena Ris, directora general de la patronal Unión Catalana de Hospitales -organismo dirigido previamente por el actual conseller Boi Ruiz.

Los autores del manifiesto también exigen la restauración de la Agencia de Salud Pública de Catalunya, que tenía hasta el año pasado una personalidad jurídica y trabajaba así de manera independiente con una vocación interdepartamental. Una ley impulsada por el Gobierno la degradó y la colocó bajo el control de la secretaría de Salud Pública del Departamento de Salud.

Por otra parte, los firmantes se oponen a cualquier copago en el sistema sanitario y abogan por una mayor participación de los usuarios en la gestión de la sanidad. También reclaman que la sanidad pública permita la interrupción voluntaria del embarazo.”

Ver también en Dempeus la crítica de PODEMOS sanitat

 

Etiquetes: , , , , ,

Dempeus per la salut pública als mitjans

El passat divendres, Dempeus va estar als mitjans. Toni Barbarà a BTV, noticies matí, a partir del minut 1:27:45 fins el 1:44:10 link: http://www.btv.cat/alacarta/informatius/32654/

i Àngels Martínez Castells a la tarda de la COPE i el link es http://www.cope.es/player/gtu&id=2014071818360001&activo=10

image
Toni Barbarà i Molina, en un fotograma del documental “La Salut, el negoci de la vida”, de SICOM.

A BTV conversen sobre sanitat amb Toni Barbarà, secretari de Dempeus per la salut pública. Les llistes d’espera son insuportables. La situació ja és d’alerta i d’alarma social, però encara pot anar a pitjor. Els diners públics es desvien cap a la privada. Els Govern està aprofitant la crisi per privatitzar el sector negoci salut.

image
.

Àngels Martínez Castells, a l’entrevista feta per Albano Dante al cafeambllet sobre llistes d’espera.

http://www.cope.es/player/gtu&id=2014071818360001&activo=10

A La Tarda de la COPE: “Més de 73.000 pacients esperen per ser operats i el 23% supera el plaç legal. Hem parlat amb Angels Martínez Castells, Presidenta de la Plataforma Dempeus per la salut pública”.

 

 

Etiquetes: , , , ,

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

Cada dia ens colpeja la noticia d’una nova retallada en salut, de tancament de llits, quiròfans i serveis, d’increment de les llistes d’espera, de noves precaritzacions en les condicions de treball del personal del sector i de derivacions injustificables de la sanitat pública a la privada. Cada dia apareix una nova amenaça contra la integritat del sistema de salut català, com l’intent de desballestament de l’ICS a Lleida i a Tarragona, o es desafia el nostre enteniment i raó amb declaracions del tot irreals sobre l “estat del benestar” que gaudim o que qualsevol empitjorament en la qualitat i atenció a la sanitat pública és un mite. Però la realitat és la que és, poc transparent i amb nínxols de corrupció que corquen el sistema de salut, com demostren les demandes judicials a qui exigeix transparència, o el menysteniment de qui vol i fa els comptes clars, i darrerament també, cada dia, represàlies de tota mena contra les persones que expliquen la veritat sobre les urgències col•lapsades, o les retallades a la dependència, i que, malgrat les seves limitacions, s’organitzen per defensar un sistema de salut realment universal i pels drets i la dignitat en l’atenció i el tracte a les persones malaltes.

El nostre sistema sanitari públic està travessant un moment crític que pot fer impossible la seva recuperació. Creiem que cal dir prou i denunciar el desballestament del sistema de salut, així com el servilisme als interessos de la indústria farmacèutica i de productes sanitaris, i als fons d’inversió que han convertit la sanitat en el seu objectiu de negoci. No sols cal denunciar les polítiques contràries a la salut i del bé comú del conseller Boi Ruiz (que ja va deixar clares les seves fidelitats des del primer moment en recomanar-nos que ens féssim d’una mútua) sinó denunciar també la pretensió de confondre la sobirania del poble de Catalunya amb el propi interès particular i de classe d’una minoria que elabora Manifestos(1) i proclames recorrent als tòpics de sempre del món empresarial privat de la sanitat. La propaganda ideològica no pot amagar de qui són els arguments i per què serveixen les eines pretesament apolítiques dels autors que molt poc tenen a veure amb la salut pública i la sobirania del poble de Catalunya i el benestar de la seva gent.

Per conquerir la sobirania també en salut i sanitat: actuar sobre els veritables determinants de la salut.

La salut no és una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col•lectiva, de tots i totes, depèn sobre tot de condicions socials, econòmiques i polítiques. El Congrés de Metges i Biòlegs de Perpinyà de 1976 va definir la salut «com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa», descripció que posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat i l’equitat. Lamentablement, la majoria de persones tampoc a Catalunya no tenen una situació vital, econòmica o laboral adequada amb la qual poder gaudir i compartir una vida plenament saludable, independent, fraternal i alegre, i menys en temps de crisi. I ara, quan els determinants de salut s’ensorren, es pren la determinació de reduir el sistema de suport social i el sector sanitari que podrien, com a mínim, pal•liar els seus efectes més devastadors. La malnutrició de la canalla, els desnonaments continuats i l’increment de suïcidis a Catalunya ens estan dient que no es fan les polítiques que la població necessita ni les inversions socials i de reforçament dels serveis públics. I tampoc s’emprenen les mesures que poden afectar en positiu a les persones, doncs la sanitat només contribueix en una part de la nostra salut.

Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. És per aquest motiu que, fora de l’àmbit sanitari (com, per exemple, economia, treball, urbanisme, educació, etc., i també a l’hora d’elaborar els pressupostos) s’ha de tenir en compte, ara més que mai, el seu impacte en la salut, en una aproximació que s’ha denominat «salut en totes les polítiques».(2)

Punts bàsics de sanitat i salut per una Catalunya de totes i tots

Per tots els arguments anteriors volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut pública, apartant-la de la influència del complex industrial médico-farmacéutic i biotecnològic.(3) Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

1.- En aquest sentit, cal garantir el Dret a la protecció de la salut i a un model d’assistència sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat suficientment per impostos progressius. No és cert que la sanitat pública sigui deficitària. En la mesura que ha de respondre a costos i beneficis públics, el seu dèficit el provoca, entre altres qüestions, un finançament insuficient, les mancances en l’execució i control pressupostari. El dèficit en la sanitat pública es deu també a la seva poca transparència i és, per tant, de responsabilitat política, també a Catalunya.(4) Garantir aquest punt suposa la derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals.

2.- Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La sanitat pública te un valor social indubtable perquè conté, cohesiona i crea sinergies en la investigació, formació, docència, prevenció, atenció, rehabilitació i cures i és la única que permet treballar per a millorar els determinants de la salut i la malaltia. Entenem que la sanitat privada s`ha de finançar privadament, i que la col•laboració pública-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit, on existeixi, fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant als interessos de la sanitat pública.

3.- Amb el criteri de que tot el que es paga amb diners públics ha de ser públic, cal la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament la totalitat de les entitats SISCAT, amb hospitals de la XHUP i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat.(5) Aquest punt implica també l’eliminació de les portes giratòries en la sanitat pública i que les persones incriminades per corrupció siguin jutjades i castigades.

En aquest sentit, alertem de la proposta de la sectorial de sanitat de la ANC (en la que hi ha participat Helena Ris actual directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, i que ja havíem llegit de l’assessor d’Artur Mas, Josep María Via) de no comptabilitzar com “administració pública” els consorcis sanitaris, quan és precisament aquesta consideració la que permet el control de la gestió que fan dels fons públics per part de les institucions democràtiques, i que es demostra totalment necessari a tenor de les gravíssimes irregularitats descobertes al sector concertat en els últims anys. De no seguir-se la directriu europea de la SEC-95 d’integrar les EPIC en el sector públic a efectes comptables, les irregularitats detectades, encara que il•legítimes, haurien pogut tenir cobertura legal.(6)

4.- Sobre política dels medicaments: Volem un sistema de salut sense la omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el que es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’ hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. La indústria farmacèutica no pot ser màrqueting disfressat de formació mèdica.

5.- Reforçament de l’Atenció Primària i Comunitària, com a instrument bàsic per la resolució i integració dels circuits i intervencions que es realitzen sobre la ciutadania del territori amb una direcció general única per tots els equips d’atenció primària del territori.. Sobre aquest punt, insistint en assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent i preeminència de l’Atenció Primària amb un Codi ètic comú de tots els serveis, autonomia de gestió (no autogestió) dels governs sanitaris territorials, centres i professionals. I avaluació independent (7) amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses.

6.- Restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (com per exemple: aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental), promovent l’enfocament de salut en totes les polítiques, per tal d’orientar les prioritats no només als principals problemes de salut, sinó als determinants socials de la salut.

7.- Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius perquè res tenen a veure amb la renda o la riquesa de les persones malaltes.

8.- Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones).

9.- En una visió molt més integral de la sanitat i la salut que incorpori els aspectes biològic, psicològic i social, cal posar l’accent en el paper del treballador/a social, que juntament amb el personal sanitari mèdic i d’infermeria d’atenció primària, constitueix una figura local molt propera als sectors més vulnerables i que requereixen més solidaritat social.

Entenem, finalment, que cal fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya, però també democratitzar la Salut Pública a partir de l’anàlisi i seguiment dels Determinants Socials i per reduir les desigualtats.

La participació: clau de volta de la sobirania dels pobles en salut

De manera similar a com ara ens alerten amb el Manifest “Ultima llamada” que la via de creixement que segueix el sistema és un genocidi en càmera lenta, ja l’any 2000 a la Conferència de Bangladesh es va valorar que una gran part de la població mundial no tenia accés ni a la terra ni als seus recursos, ni tampoc a aliments, ensenyament, aigua potable, sanejament, habitatge, ocupació i serveis de salut.

Bangladesh es va sumar a la denúncia de que els recursos s’estaven esgotant a una velocitat esfereïdora, i que la degradació de la natura significava una amenaça per a tot el món, incrementant les desigualtats en salut amb la «concentració dels recursos en mans de poques empreses que s’esforcen a maximitzar els seus guanys privats». Les directrius de les polítiques econòmiques s’allunyaven de les institucions democràtiques i quedaven en mans d’un petit grup de governs poderosos, i institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç. Les mesures imposades, que signifiquen deute en molts casos impropi, juntament amb les activitats no regulades de les empreses transnacionals, han tingut efectes severs en les vides i en les formes de guanyar-se el jornal, en la salut i el benestar de poblacions, tant en països del sud com del nord. La política desatén les necessitats de la població en reduir el finançament pressupostari als serveis públics i en concret a la sanitat, encara més amenaçada amb la negociació secreta de la TTIP.

No és estrany, doncs, que les organitzacions i moviments dels pobles es considerin «fonamentals perquè els processos de presa de decisions siguin més democràtics, responsables i transparents» i es puguin garantir els drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals, amb un nou paper dels mitjans de comunicació acompanyant la societat civil en el control de la implementació, desenvolupament i impacte de les polítiques. Perquè val també avui per Catalunya, i per tota la riquesa de l’anàlisi polític, de gènere i de classe de la Conferència de Bangladesh, volem acabar aquest text amb la seva definició de salut, que és una de les més colpidores que s’han escrit i de les que més crida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica.»

Notes:
1 https://assemblea.cat/sites/default/files/documents/DTSalut.pdf
2 Veure Borrell, C., i Benach, J., “Els determinants socials de la salut” a http://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut/item/794-els-determinants-socials-de-la-salut#footnote-13124-6
3 En aquest sentit, també, Martínez, Ana i Vergara, M., (coord.) i Benach, J i Borrell, C., (dir. científics) (2014) Cómo comercian con tu salud, Privatización y mercantilización de la sanidad en Catalunya, Icaria.
4 Veure de Sibina, M., i Dante, A., (2013) Artur Mas, on són els meus diners?
5 En aquest sentit, s’hauran de prendre les següents mesures:
-Que consti en els estatuts de l’entitat que es medi propi del SNSC
-Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat
-Que el proveïdor accepti majoria de representats del SNSC en el seu consell d’administració
-Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors del proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries)
6 La SEC-95 és percebuda pels sectors que la denigren com un atac al model d’autonomia de gestió. Una autonomia que gestió que, de manera acreditada, ha facilitat la comissió d’irregularitats molt greus. La proposta de fugir del SEC-95 no només no aporta cap solució a aquesta situació sinó que aprofundeix l’opacitat i la manca de retiment de comptes que la faciliten La proposta de l’ANC, doncs, persegueix una fugida del dret públic que tant molesta als gestors dels diners públics. De fer-se realitat, aquests gestors tindrien les portes obertes per aprofundir en una manera de gestió que allunya la sanitat del control democràtic i que deixa les mans lliures per a que coses com l’opacitat, les portes giratòries i els concursos a mida per a les empreses dels amics tinguin carta de naturalesa.
7 Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQAS)

Primeres signatures:

Josep Martí (CAPS)
Olga Quiroga Fernández (CAPS)
Carme Borrell (CAPS)
Angels Martínez Castells (Dempeus per la Salut Pública)
Sergi Raventós Panyella (Dempeus per la Salut Pública)
Vanessa Puig (Dempeus per la Salut Pública)
Antoni Barbarà Molina (Dempeus per la Salut Pública)
Gemma Tarafa (GREDS-EMCONET, UPF)
Joan Benach (GREDS-EMCONET,UPF)
Joan-Ramon Laporte (Fundació Institut Català de Farmacologia)
Montse Vergara (Dempeus per la Salut Pública)
Joan-Ramon Lladós (Dempeus per la Salut Pública)
Albano Dante-Fachin (Cafeambllet)
Marta Sibina (Cafeambllet)
José Aznar (advocat)
Luisa Blanco Delgado (advocada)
Matilde Barrabès (advocada)
Elena Alvarez (Dempeus per la Salut Pública)
José Alberto Moreira da Silva (Dempeus per la Salut Pública)
Alex Bosso Gaspar (UPF)
Maria Eugènia Sanchez Carreté (Dempeus per la Salut Pública)
Josep Cabayol (SICOM)
Frederic Pahisa (SICOM)
Siscu Baiges (SICOM)
Carmina Olivé (Dempeus per la Salut Pública)
Carlos García Vera (SICOM)
Carlos Collazos (SICOM)
Adela Castellanos (SICOM)
Jordi Escofet (SICOM)
Antonio Cera Rodríguez (Federació AA.VV de Montcada i Reixac. FAVMiR)

 
2 comentaris

Posted by a 17 juliol 2014 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Aturem el càstig col·lectiu a Palestina. No més complicitat!

image

La situació que s’està vivint a Gaza com totes sabeu, és terrible, els bombardejos de l’operació “Marge Protector” ja han causat 1400 ferits i prop de 200 víctimes mortals, de les quals més del 70% són civils, incloent-hi 36 criatures. I nosaltres, què hi podem fer des d’ací?

- Us demanem que llegiu el Manifest que ha estat preparat per organitzacions de solidaritat amb Palestina, i si hi esteu d’acord, el signeu i el difoneu

http://nomescomplicitat.cat/aturem-el-castig-collectiu-a-palestina

- Que si podeu, participeu demà dijous 17 de juliol a les 18.30h. a la Manifestació Unitària que començarà a Pl. Catalunya de Barcelona, i en feu difussió. Les principals capitals europees han aplegat més de 10.000 persones. A Barcelona no podem ser menys… El poble palestí ens necessita.

També us vull convidar a veure el reportatge que va gravar aquest dilluns RTVE al Hospital Al Wafa de Gaza que ha estat atacat per Israel, i que segons trucades que va fer ahir l’exèrcit israelià volen bombardejar aquest matí a les 08h. hora de Gaza. Hi ha 8 companys nostres dins de l’hospital com escuts humans per tractar d’evitar que Israel el bombardegi, ni que sigui per no quedar en evidència davant dels paísos d’on són aquests activistes. Israel ho sap, NNUU ho sap, fins i tot s’han enviat missatges a Barack Obama

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/programa/activistas-internacionales-protegen-hospital-gaza-para-evitar-israel-bombardee-nuevo/2660294/?media=tve …

Nous activistes s’estan preparant per anar a Gaza per unir-se als nostres companys allà i evitar que segueixin bombardejant objectius civils com ara hospitals, residències, escoles…

- I des d’ací, també podem seguir fent accions de Boicot a l’Estat d’Israel, perquè és un dels pocs llenguatges que entén.
http://www.bdscatalunya.org/

imageJa fa més de 66 anys que els palestins viuen en una vulneració sistemàtica dels seus drets humans i llibertats fonamentals. Israel, malgrat la seva aparença de país democràtic, no compleix mai les resolucions de les Nacions Unides i viola constantment la legalitat internacional. Ha pres al poble palestí la seves cases, les seves terres i la seva llibertat. I no s’atura.

Des del 12 de juny, Israel ha augmentat les seves agressions. La campanya d’odi contra els àrabs s’ha transformat en una intensificació de l’ocupació a Cisjordània, on s’han escorcollat més de 2000 cases, s’han detingut més de 600 persones i se n’han matat 13.

A Gaza, els bombardejos de l’operació “Marge Protector” ja han causat 1400 ferits i prop de 200 víctimes mortals, de les quals més del 70% són civils, incloent-hi 36 criatures.

Mentrestant, però, amb la seva fermesa i la seva lluita, el poble palestí resisteix. Sobreviu a l’apartheid, la colonització, l’ocupació, les massacres i la neteja ètnica a les quals el sotmet Israel, un estat sionista, racista i assassí que s’enforteix amb la complicitat i l’ajuda dels Estats Units, de la Unió Europea i, també, de les nostres institucions i governs.

Davant d’aquesta situació, les organitzacions sotasignades ens neguem a equiparar la responsabilitat de les parts en el conflicte. Al darrera hi ha un sol culpable: el projecte sionista de colonització i ocupació de Palestina. Ens neguem a ser còmplices de la massacre del poble palestí i advoquem per l’estratègia internacional noviolenta de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, sol•licitada per la societat civil palestina.

Malgrat qualsevol alto el foc, la situació de fons continua i, per això, apostem per un procés de pau just, durador i digne. Per tant, exigim:

Que les institucions catalanes, començant pel Govern, trenquin les seves relacions i acords amb les institucions israelianes còmplices de l’opressió del poble palestí.
Que el Parlament de Catalunya rectifiqui la negació al dret d’autodeterminació del poble palestí.

Que l’Ajuntament de Barcelona revoqui el seu agermanament amb Tel Aviv.

Saludem el poble palestí en resistència i li fem arribar la nostra solidaritat: no està sol i no l’oblidem! Convidem tothom a sumar-se a la campanya BDS i altres iniciatives de suport.

GOVERN CATALÀ: PROU COMPLICITAT AMB ISRAEL!
VISCA PALESTINA LLIURE!
Barcelona, 15 de juliol de 2014

Signa aquí

 

Luchar contra las listas de espera y no aceptar “derivarse” a la privada

imageCuando me preguntó Jessica Mouzo Quintans, periodista de la edición de Catalunya de El Pais, sobre el futuro de las listas de espera, le dije algo muy obvio: que era imposible que se pudieran reducir cuando se están cerrando camas. Y más cuando este recorte en algo tan básico en un hospital, se acompaña de cierres de quirófanos y servicios y las recomendaciones abiertas, o los traslados semi-forzados, a otras entidades de la sanidad privada. La rueda de la sanidad la giran los que deberían defender la sanidad pública y el bien común hacia empresas con fines de lucro, donde los incrementos de morbilidad y mortalidad que presentan parecen considerarse “gajes del oficio”. Las “derivaciones” nos salen muy caras en salud.

Veo luego, en el artículo ya publicado, que mi respuesta coincide con las que han dado otras entidades y portavoces destacados en la defensa de la sanidad pública, e incluso con las opiniones del Síndic (a pesar que desde la Generalitat se ha apremiado a los hospitales para que aumenten las intervenciones de cirugía mayor ambulatoria —que no requiere ingreso— para llegar a fin de año sin retrasos en las 14 garantizadas).

Pero no todo puede ser “cirugía ambulatoria” y menos cuando los reingresos por este motivo (que los hay) se acumulan en unas urgencias colapsadas. Los profesionales sanitarios auguran que la reducción de la actividad quirúrgica programada durante el verano, sumada al colapso de las urgencias de los hospitales en las últimas semanas y el cierre de camas, agudizarán las demoras en muchas intervenciones, como una pescadilla mordiéndose la cola, porque por otro lado Salud ya admitió que este verano dejará sin servicio hasta 3.100 plazas en agosto. Y entonces queda claro que lo que decíamos desde Dempeus per la Salut Pública es una triste realidad “Es imposible que se puedan reducir las listas cuando están cerrando camas”…

Marian Rodriguez, de la Plataforma de Afectados por los Recortes en Salud (PARS) reitera que deriar intervenciones a los centros con ánimo de lucro es la salida por la que ha optado el consejero de salud, Boi Ruiz, para reducir las listas y denuncia que “el supuesto intento de disminuir las cifras se hace vía derivaciones a la privada mientras cierran recursos en la pública”.

Y luego vienen las sugerencias envenenadas e indignas, como la que le hicieron a Enrique Cruciani, de 30 años, que lleva más de un año a la espera de un recambio de válvula aórtica y a quien una médica (?) sugirió: ‘si tiene mucha prisa, por 15.000 euros le operan en cualquier clínica privada’ porque la cirugía valvular tenía a finales de 2013 más de 600 personas en espera y un tiempo medio de retraso de cinco meses.

Si una operación de curugía valvular significa estas demoras, no puede extrañar que a Mercedes Jiménez le tocara esperar más de cinco años por una fijación en el tobillo. Pero el daño, el dolor y el miedo es de cada persona enferma en una lista de espera, y junto con el personal sanitario denuncian su “perversión”. “Los retrasos hacen que la gente pida préstamos para ir a operarse a la privada”, señala Mansergas, que lucha desde hace tiempo en Bellvitge contra las listas de espera. Pero aceptar el chantaje de la sanidad privada supone no sólo abandonar nuestros derechos, sino dejar que logren su saqueo por los medios más abyectos: jugando con el dolor y el miedo de las personas. Y no hay que seguirles el juego, porque no sólo pisotean nuestro derecho a la salud: acaban, en demasiados casos, con nuestra vida.

Y si creen que exagero y quieren saber más, lean el testimonio de Pepa Roma y las tristes consecuencias de la sanidad del “todo a cien” de Cospedal.

 
 

De la demagogia y otros descalificativos habituales

imageXavier Lleonart Martínez, Vicesecretario General de Metges de Catalunya contesta un editorial publicado en el Diario Médico con el título “Cierre estival de camas y otras demagogias estériles” que consiguió suscitar nuevas indignaciones (si es que aun era posible) o decantar hacia la protesta e insumisión a quienes seguían creyendo en la supuesta “neutralidad” de unas medidas-recorte que, en su raíz y causalidad, poco o nada tenían que ver con la eficiencia. Después de conocer personalmente a X. Lleonart en unas Jornadas muy interesantes sobre “Construir la sanitat…” le agradezco de manera especial que me permita reproducir sus argumentos en este blog, y sólo me atrevería a comentarle que más que “servicios públicos de excelencia”, lo que la ciudadanía defiende ya, en estos momentos y a esta altura del saqueo, son unos servicios públicos tan universales como vitales que permitan seguir habitando una sociedad que respeta los derechos humanos y que, con su precariedad o ausencia, no pongan en peligro la convivencia y la democracia. Comparto la indignación de X. Lleonart y agradezco su labor, su amistad y confianza… y les dejo con sus palabras:

image

“Leo un interesante editorial de Diario Médico titulado “Cierre estival de camas y otras demagogias estériles”. Reconozco que, sin un profundo conocimiento de los intestinos del sistema sanitario, puede resultar un análisis moderado y convincente. No obstante, ése no es mi caso y quisiera transmitir una lectura alternativa a la situación que se está viviendo en la sanidad catalana respecto al cierre de camas y la restricción de recursos dedicados a la asistencia.

En el citado editorial, todos los términos con connotaciones negativas (demagogia, poco honesto, fracaso, instrumentalizar, etc.) aluden a los profesionales y usuarios que protagonizan las protestas, mientras que los conceptos con connotaciones positivas (consenso, sentido común, lógica, etc.) se asocian a las bondades de las medidas gerenciales. Es la opinión del diario, legítima y respetable, sobre la cual destaca por encima del resto la idea de la demagogia.

Bajo mi punto de vista demagogia, entendida como la degeneración de la democracia, consistente en que los políticos, mediante concesiones y halagos a los sentimientos elementales de los ciudadanos, tratan de conseguir o mantener el poder, es la introducción de conceptos grandilocuentes y biensonantes, propios de las más prestigiosas escuelas de negocios, en el entorno de la sanidad pública. “Compra selectiva”; “Planes de choque”; “Productividad sanitaria”; “Economías de escala”. Nomenclaturas de las facultades de Economía que nada tienen que ver con la reclamada lógica científica ni con los criterios clínicos, sino con instrumentos financieros que convierten la sanidad en un objeto más del mercado.

También se puede calificar de demagogia la trivialización de la situación de las camas hospitalarias aludiendo al cierre habitual de cada verano, pero obviando que los cierres se añaden a la desaparición estructural (definitiva) de camas en los últimos cuatro años que ha provocado situaciones de colapso, muy especialmente en los servicios de urgencia, y un crecimiento descontrolado de las listas de espera con 180.000 pacientes pendientes de intervención, algunos de ellos con demoras superiores a los 2 y 3 años.
Las actuaciones basadas en las evidencias deben basarse en eso, en las evidencias. Y son una evidencia los colapsos sufridos en las Urgencias del Hospital de la Vall d’Hebron con 40, 50 y 60 pacientes pendientes de ingreso, algunos de los cuales acumulan hasta cinco días de espera, a menudo en condiciones indignas. Y de nuevo, las evidencias demuestran que la apertura de camas mejora ostensiblemente el drenaje de pacientes.

Pero en lugar de aplicar lo que parece una medida de coherencia, la dirección del hospital decide cesar al jefe de servicio, Xavier Jiménez, por denunciar públicamente la situación. Una ignominiosa represalia frente a la que no cabe más que la solidaridad y la admiración.

El editorial de este diario dice acertadamente que “la sanidad se está instrumentalizando en beneficio de la propia ambición política”. Es hora de dejar de usar la sanidad como arma arrojadiza, es hora de desligarla de los intereses empresariales y económicos y dar prioridad al único criterio indiscutible, el criterio clínico. La sanidad es un servicio público fundamental y ni puede ni debe tratarse como una cuenta de resultados. La sociedad exige unos servicios públicos de excelencia y para ello destinamos buena parte de nuestros tributos. Mientras el gasto sanitario en calidad y recursos para la asistencia no se discute, sí que generan más rechazo los recursos que se desvían del uso puramente asistencial. Los usuarios no pueden entender que falten camas pero que en cambio se mantengan cargos en estériles consejos de administración debidamente remunerados, que se abonen dietas por asistir a reuniones inútiles o que muchos políticos se desplacen en costosos coches oficiales.”

 
 

Etiquetes: , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 10.085 other followers

%d bloggers like this: