RSS

La propera tupinada de Boi Ruiz: legalització de les portes giratòries

imageVa publicar la notícia la periodista Jessica Mouzo Quintáns fa tres dies, però ha tingut molt poca repercusió. No és estrany, així és com es fan les coses a can Boi Ruiz, de tapadillo, com si fos una qüestió de tràmit sense importància, i quan te n’adones ja està aprovada la tupinada, com una mena d’excrecència més de la “col.laboració” público-privada que algunes polítiques d’ERC (i no sols) consideren “inevitable”. Fan com que tanquen els ulls i quan els obren, ja tenen al davant una bona i sòlida instal.lació reforçada de les portes giratòries a la sanitat. Amb la seva ignorància o el seu consentiment.

Mirin que, com els cucs, des del Departament de Salut s’arrosseguen sense fer soroll i aprofiten la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2015 per incloure canvis legislatius en matèria sanitària. I canvis greus. Ens explica Mouzo Quintáns: “El Govern planeja modificar diversos articles de la Llei de l’Institut Català de la Salut (ICS) per permetre que, en el marc d’aliances estratègiques entre aquest ens i hospitals de la xarxa pública, els alts comandaments de l’ICS puguin tenir més d’un càrrec i compatibilitzar la gestió en l’organisme públic —que controla vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària— amb més funcions de comandament en altres centres aliens a l’ICS. Algun d’aquests hospitals és privat, però la seva funció és pública.

Fins ara, tenir un càrrec directiu a l’ICS era incompatible amb qualsevol activitat que no fos de docència o d’investigació. No obstant això, l’Executiu de Mas afegeix ara una altra excepció i obre la porta al fet que els comandaments de l’ICS puguin exercir funcions directives en altres centres, sempre que hagi “aliances estratègiques o projectes de gestió compartida” entre l’ICS i altres empreses, com és el cas del projecte CIMS a Girona (conveni de col·laboració entre l’hospital Josep Trueta i l’Institut d’Assistència Sanitària). A més, la Generalitat preveu que aquests càrrecs puguin cobrar fins un 30% més del sou que perceben a l’ICS i, fins i tot, amb un acord de govern, “poder superar aquest límit retributiu”.

Però la reforma legislativa de la Generalitat ha topat amb un dictamen desfavorable del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan assessor del Govern en matèria socioeconòmica i laboral. El CTESC critica que les retribucions d’aquests càrrecs directius “no s’estableixen en funció de la dedicació horària, sinó de les activitats encomanades”.
En el seu reguitzell de canvis, la Generalitat preveu, a més, que, també a través d’aliances estratègiques, tots els professionals de l’ICS puguin prestar serveis en qualsevol dels centres adscrits a l’acord de col·laboració. El CTESC rebutja aquesta reforma, ja que considera que la mesura permet que treballadors amb “condicions laborals i retributives diferents” —els de l’ICS són estatutaris, mentre que els dels altres centres es regeixen per altres convenis laborals— facin la mateixa feina.

El Govern també preveu derogar l’article que limita l’activitat del personal amb funcions de comandaments intermèdies —càrrecs en unitats de gestió i gerències territorials—. La Generalitat, que prohibia als càrrecs intermedis de l’ICS qualsevol activitat de responsabilitat en altres centres sanitaris, deixa ara via lliure al fet que, amb aliances estratègiques o sense, aquests comandaments intermedis puguin compaginar les funcions a l’ICS i en altres centres, públics o privats. El CTESC critica que no queda clar si aquesta activitat es duu a terme en el marc d’una aliança estratègica o no, i tampoc no hi ha cap “text alternatiu que ho aclareixi”.

Una altra modificació legislativa, fora de la llei de l’ICS, és la que dóna potestat al director del Servei Català de la Salut (Catsalut) per “establir acords, convenis, concerts i encàrrecs de gestió per a la prestació de serveis” sense comptar amb el consell de direcció, que passarà de tenir poder de decisió a simplement “ser informat periòdicament” de les accions.

Encara que la seva decisió no és vinculant, el CTESC ha proposat per unanimitat eliminar totes les reformes sanitàries de la Generalitat. La UGT i CC OO, presents a CTESC, critiquen que Salut aprofiti aquesta llei per “colar” reformes sense passar pel consell de direcció de Catsalut.”

 
1 comentari

Posted by a 28 novembre 2014 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

ANA MATO: NO TE ECHAREMOS DE MENOS

imageLeo en el blog de Médico Crítico una especie de palabras de despedida, algo así como un pequeño epílogo a la gestión de Ana Mato, la ministra que nunca debió serlo. Sin apenas adverbios ni adjetivos, la lista desgrana nuestros agravios y enumera, uno a uno, todos los hechos y motivos por los que, a pesar de que no la echaremos de menos, dificilmente podremos olvidarla. Los destrozos graves, de fondo y calado en la sanidad pública, de la ya ex-ministra MATO, exigirán los mejores restauradores para que el sistema de salud pueda recomponerse… Quedan pendientes las imperdonables responsabilidades de Mariano Rajoy, que debería dimitir de inmediato no sólo por beneficiarse también, por su cargo, de todas las tramas descubiertas en su Partido, sino sobre todo -y eso sí es criminal- por poner en manos de una política emblemática de la Gurtel un servicio público fundamental y nuestro derecho a la sanidad. Y hacerlos trizas entre insufribles incompetencias, rapiñas desmedidas y a contra reloj… Y ni un gesto de pesar por el sufrimiento y las muertes que sus destrozos han provocado. También en memoria de Alpha Pam, no te echaremos de menos, Ana Mato, pero esperamos que se vayan sumando cargos que te encadenen al banquillo.

Y estos son los cargos de Médico Crítico:

(1) No tener absolutamente ni idea de sanidad, servicios sociales o igualdad cuando llegas al cargo.
(2) Provocar mediante un Real Decreto un cambio en la conformación del sistema sanitario recuperando un concepto que creíamos anacrónico, el de asegurado.
(3) Basar el discurso de una reforma sanitaria en que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades y que hay que actuar con rapidez (que en este caso era sinónimo de atolondradamente).
(4) Cargarte la universalidad del sistema sanitario y que la sociedad se organice para rebelarse contra esa medida y monitorizar los efectos de la misma a lo largo del tiempo.
(5) Enfatizar la palabra NACIONAL de “Sistema Nacional de Salud”, utilizando al inmigrante indocumentado como un instrumento (riesgo de salud pública) desvistiéndolo de toda dignidad individual o colectiva.
(6) Instaurar un “medicamentazo” con unos criterios -fármacos para síntomas menores- confusos y que habían probado ser inefectivos en medicamentazos similares en otros países.
(7) Manipular de forma repetida los datos de gasto y consumo farmacéutico para que queden bien con el discurso apriorísticamente diseñado.
(8) Mentir una y otra vez negando los efectos de tus políticas y ocultando problemas de salud bajo eslóganes simplones.
(9) Dar apoyo explícito a consejeros que aplicaron con fervor leyes que costaron la vida de gente.
(10) Hacer gala de ignorancia en temas de género diciendo que “la falta de varón no es un problema médico”.
(11) Continuar con una visión de la salud más propia del siglo XIX, negando la visión de las “causas de las causas” y caminando hacia el individualismo que niega la influencia de la sociedad en la salud.
(12) Ir por el mundo contando mentiras manipulando los datos para defender tu gestión.
(13) Hacer que el aborto sea un asunto legal y que el ministerio de sanidad no tenga nada que ver en la defensa del aborto como prestación de salud pública.
(14) Gestionar a nivel nacional una crisis de salud pública internacional (ébola) de la forma más desastrosa posible, llegando al punto en el que tu propio gobierno te desacredita y te saca de la esfera de comunicación pública porque das vergüenza e intranquilidad a los que te escuchan.

Pero lo que te ha hecho dimitir no ha sido eso, sino ser “partícipe a título lucrativo” de la trama Gürtel. Ese será tu motivo, pero nosotros no olvidamos las demás hazañas. Que lo que venga nos sea leve.

 
4 comentaris

Posted by a 27 novembre 2014 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Mentre Mas fa il·lusionisme, la Marea Blanca es prepara per inundar Lleida el #29N

DesmembramentICS2

Mentre Artur Mas s’entesta en que mirem cap a un altre lloc amb els seus jocs de mans (ahir de nou es va presentar com Moisès remasteritzat Spiderman per teixir una terinya ben opaca que no ens deixi veure com destrossen els nostres serveis públics), la manca de vergonya de Boi Ruiz i de tot el Govern de la Generalitat va com anell al dit per legalitzar les portes gitaròries a la sanitat, com ens explica Jéssica Mouzo Quintans. Fins ara, tenir un càrrec directiu a l’ICS era incompatible amb qualsevol activitat que no fos de docència o d’investigació, però aprofitant la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2015 el Govern vol modificar la Llei de l’Institut Català de la Salut per permetre les portes giratòries a la descarada. Si s’aprova la tupinada, els alts dirigents de l’ICS podran tenir més d’un càrrec, fent “compatible” la gestió en l’organisme públic —que controla vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària— amb més funcions de comandament en centres aliens a l’ICS, que com ens alerta Mouzo, mes d’un d’aquests hospitals és privat, encara que la seva funció és pública. Les sangoneres ja no tindran que dissimular. Tindran un peu a la pública i l’altre a la privada per anar fent el buidatge de la sanitat de totes i tots cap a les butxaques dels seus amics, excloent de poder-hi accedir a qui més necessita els serveis universals, públics i de qualitat de salut, amb accessibilitat garantida. I encara que aquesta reforma topa amb un dictamen desfavorable del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan assessor del Govern en matèria socioeconòmica i laboral, res sembla detenir els pillatge. I menys encara quan Artur Mas, en plena tupinada de la sanitat, s’organitza, amb força èxit, un besamans particular on fina i tot alguns que es diuen d’esquerra s’hi feien veure…

L’indignant espectacle de fi de cicle (o no) de CIU amb canvi de lleis per fer legals (que no legítimes) les seves barrabassades, manté tota la sanitat de Catalunya sota la destral del destripador de la salut pública. Cap territori ni cap servei se n’escapa.

Però les mobilitzacions s’organitzen i prenen força, i des de Lleida, on el proper dia 29 es rebrà una Gran Marea Blanca antiprivatitzadora, ens arriben aquests arguments:

15 raons contra el consorci sanitari de Lleida

15 arguments que faran sumar-te a aturar el consorci i defensar la sanitat pública!

  1. El consorci no serà 100% públic. Perquè no quedarà sotmés al dret públic en allò essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs!
  2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà contractar de manera privada
  3. El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves despeses
  4. El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs
  5. El consorci posa catifa vermella a l’entrada del capital privat. Ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les administracions públiques
  6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fòrmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.
  7. El consorci propiciarà la corrupció. La formula ja s’ha mostrat fracassada i sota l’ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a altres llocs del país.
  8. El consorci és la porta a la privatització i l’enriquiment de tercers a la sanitat pública
  9. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes
  10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l’opacitat i sense garantir el control riguròs i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.
  11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapant del debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves insititucions, com el Parlament i el Síndic.
  12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineu.
  13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.
  14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris
  15. El consorci és una aposta ideològica, no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de l’estructura de la sanitat pública

El 29-N inundarem Lleida per evitar que el Govern aprovi el consorci de la privatització!

Segueix la marea a Facebook i a twitter
Difon els cartells i octavetes d’aquestes accions
Més informacions de la convocatòria

I avui 21 hores programa especial a Ràdio Terrassa @RàdioMTerrassa 95.2 de la FM, internet i TDT

Victòria Pacheco – minut 3.03 – i Helena Motos – minut 4.20 – expliquen a SICOM perquè no es pot acceptar el Consorci Sanitari de Lleida.

 

 
2 comentaris

Posted by a 26 novembre 2014 in Salut

 

Etiquetes:

Propostes per evitar la destrucció sanitat pública: Àngels Martínez Castells.

Originally posted on Dempeus per la salut pública:

Intervenció complerta adreçant-se als grups parlamentaris, d’Àngels Martínez Castells, denunciant les males praxis interessades i les polítiques privatitzadores de Boi Ruiz.

El dia 15 d’Octubre es va presentar al Parlament de Catalunya el document Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya.
El document traça una línia vermella: cap diner públic per a la sanitat privada.
Marta Ribas de ICV-EUiA i Carme Pérez de Ciutadans, varen acceptar aquesta línia vermella.
Marina Geli del PSC i Alba Vergés de ERC li varen posar tota mena de pegues a no barrejar la sanitat pública amb la privada.
CiU no va dir res de res i el PP no va acudir a la cita.
La CUP es va excusar i va explicar que no hi va anar per tenir els diputats-des, en altres reunions -.
Pel Dret a Decidir la nostre Salut – Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya

View original

 
Deixa un comentari

Posted by a 24 novembre 2014 in Uncategorized

 

La desigualdad rampante y las Marchas de la Dignidad

imageDesde el Frente Cívico de Madrid nos advierten de algo que no por obvio y destructivo se combate de forma tan masiva y rotunda como se merece. El diagnóstico del Frente Cívico es que la sociedad española se encuentra rota, fracturada y descohesionada por las políticas de los gobiernos del bipartidismo. Y los datos estadístios (tras los que hay el sufrimiento de la mayoría de la población) les dan la razón Las políticas de saqueo recurrentes de los herederos del franquismo han dejado sin hogar, sin trabajo y han extendido el hambre y la desnutrición a millones de personas. Las reformas laborales del PP, finalmente, han favorecido al empresariado más avaricioso y suicida, mientras condenan al paro, pobreza y precariedad de cronicidad letal a los asalariados, y a 700.000 jóvenes, en los últimos años, a un exilio económico difícilmente reversible por el desprecio del PP a la enseñanza pública, la cultura, la investigación… Mientras Montoro miente sobre la evolución de los salarios y ejecuta unas políticas fiscales (con vergonzosas amnistías incluidas) que no dejan espacio para actuar a favor de la igualdad de oportunidades o redistriuir la renta de modo más equitativo.

Pero también el patrimonio cuenta (y mucho) como bien saben en la Casa de los Alba, y una imagen vale más que muchas palabras. El siguiente gráfico sobre la desigualdad en España, especialmente contundente, podemos encontrarlo en el blog de Economistas Frente a a Crisis:

image

El gráfico demuestra hasta qué punto las políticas neoliberales de los distintos gobiernos que han asolado España en los últimos años han llevado al país al empobrecimiento de la mayoría social, y en este post de Luis Molina Tembury aparece el patrimonio (o su ausencia) como factor de desigualdad. En base a un informe de Credit Suisse, más del 10% de los españoles poseen menos que nada porque tienen un patrimonio negativo.

Los patrimonios son el auténtico poder económico, afirman desde Economistas frente a la Crisis. “Son más estables, menos volátiles que las rentas, su distribución es bastante más extrema -increíblemente extrema para quien no haya tenido antes noticia estadística- y evoluciona a peor. Por poner unos ejemplos, el 50% de los habitantes del planeta tenía en 2010 el 1,6% de la riqueza global. En 2014 esa mitad de la humanidad ya sólo posee el 0,7%. Y en el otro extremo, el 1% que más tenía en 2010 acaparaba el 43,6% de la riqueza conjunta; sólo cuatro años después se llevan el 48,2%. El Presidente Obama y el Papa Francisco coinciden en que la desigualdad es un grave problema, y a la vista de estos datos parece que llevan razón.”

Así, no tendríamos un problema de pobreza -que no es una tendencia natural ni un factor inevitable- sino de pésimo reparto de la riqueza.

Vale la pena analizar los datos anteriores con Piketty -para quien los indicadores sobre desigualdad de rentas que utilizan las oficinas estadísticas, como el coeficiente de Gini o los ratios interdeciles, no son neutrales y sí herramientas muy pobres porque no explican los entresijos de la desigualdad. Su propuesta es “ampliar la información ordenando la población por su nivel de renta, o patrimonio, y observar lo que ocurre en los distintos deciles y percentiles. Así, hay tres zonas que tienen una especial relevancia en el estudio de la desigualdad. Una de ellas es el último decil, ese diez por ciento de la población que más tiene, que en España detenta una amplia mayoría del poder económico: el 55,6% de la riqueza total. Ascendiendo hacia arriba dentro de ese decil, la absorción de la riqueza crece de manera exponencial: el 1% de la población posee el 27% de la riqueza conjunta. Es decir, que el diez por ciento del diez por ciento más rico acapara cerca de la mitad de la riqueza de ese subgrupo, y así hacia arriba progresivamente. En esas zonas se mueven quienes controlan el poder económico en España, a través de participaciones estratégicas y representantes bien pagados en los consejos de administración, y también -gracias a mecanismos como las puertas giratorias o financiando medios masivos de comunicación, laboratorios de pensamiento neoliberal y grupos de presión- quienes acumulan un poder político creciente que sigue alimentando sus inmensos patrimonios.”

Para Piketty es igualmente importante observar “el ingreso de los cuatro deciles centrales, ese 40% que podría considerarse representativo de una amplia clase media. En España poseen el 19,9% de la riqueza, casi la mitad de lo que les correspondería si se repartiese equitativamente, lo que viene a demostrar que las clases medias no son tan medias como muchos piensan, incluidos ellos mismos. Y finalmente, la tercera zona propuesta por Piketty serían los cinco primeros deciles agregados, porque es significativo dividir la población en dos partes y saber qué proporción se lleva cada una. En España, esa primera mitad no llega siquiera al diez por ciento (el 9,7%).”

El fracaso democrático del sistema se muestra con toda su brutalidad en los tres primeros deciles inferiores, el primero de los cuales sufre de “riqueza negativa” es decir, deudas. Entre estos tres decilos que se corresponden con el treinta por ciento de la población, sólo se llega al 2,3% de la riqueza.

Según Economistas Frente a la Crisis, esa imagen de la desigualdad en España proporciona bastante información y da para bastante reflexión. Pero sobre todo, debería aportar más argumentos energizantes para la acción.

Y lo que es evidente es que confirman las conclusiones del Frente Cívico en el sentido que el bipartidismo y su corrupción han convertido al país en una olla a presión en la que se mezclan la injusticia, la desigualdad, el aumento de la miseria, el hambre, el paro, los desahucios, el despilfarro, y sobre todo una gran frustración colectiva al quedar demostrado que no existe una sola institución no corrupta.

Comparto del pronóstico de Frente Cívico que la pacata propuesta de “resetear” el sistema como se pretende con falsas reformas constitucionales y con previsibles futuros gobiernos PP-PSOE, solo servirá para aumentar más el sufrimiento de la mayoría al seguir aplicando políticas emanadas de la Troika y por las tramas corruptas que incrementan la desigualdad. Y que hay que pasar a la acción hasta conseguir la ruptura que NO se dio en el 1978.

Por ello, frente a esta situación insostenible para la mayoría, las Marchas de la Dignidad convocan una semana de movilizaciones del 24 al 29 de noviembre, y llaman a la participación masiva, unitaria y pacífica en los distintos actos centralizados y locales que se desarrollarán esos días en la Comunidad de Madrid. Sus lemas ya conocidos:

No al pago de la deuda ilegal, ilegítima y odiosa.
Derecho a vivienda para tod@s.
Empleo digno con derechos o renta básica.
Servicios públicos para todas las personas.

El día 29 por la mañana, las distintas columnas de las Marchas atravesarán pueblos y localidades de la Comunidad de Madrid para confluir a las 17 horas en la Glorieta de Atocha y a las 18 horas en Cibeles, y completar la manifestación Atocha – Cibeles – Sol.

 

Etiquetes: , , , ,

#25N Contra la violència i la indiferència… la nostra venjança: ser felices!

25n-450x337

25N Manifest “Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista”

 

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, volem manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic.

Denunciem la globalització de les violències masclistes contra les dones i les nenes.

Denunciem la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, aquí i arreu del món.

Denunciem i manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.

Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent.

Denunciem la manca de compromís amb la pròpia legislació i amb la internacional que, com a país, s’ha subscrit i ratificat.

Denunciem la manca de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista i la desigualtat.

Denunciem la falta de responsabilitat dels personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones i se’ls hi accepten unes hipòcrites disculpes que arriben només si hi ha una expressió de repulsa des de la ciutadania. Exigim les expulsions o dimissions immediates front aquestes expressions.

Denunciem la violència estructural i simbòlica que acullen i donen força a totes les expressions de violència vers les dones.

Denunciem la diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones lesbianes, transsexuals i totes aquelles que no s’ajusten a la heteronormativitat.

Denunciem també la diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones que no s’ajusten a la normativitat funcional i per les que no s’ajusten a l’etnocentrisme i al classisme imperants.

Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Denunciem la constant No credibilitat de la paraula de les dones.

Denunciem la culpabilització de les dones quan desisteixen de seguir els processos judicials i denunciem la victimització que aquests processos generen a les dones que decideixen continuar-los.

Denunciem la reducció de les ordres de protecció per a les dones.

Denunciem la violència provocada i sostinguda per les retallades amb l’excusa de la crisi.

Denunciem la invisibilització i menysvaloració de les tasques de cura i civilització, realitzades majoritàriament per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte econòmic de la prostitució.

Denunciem la impunitat de les expressions i comportaments neomasclistes que envaeixen els discursos públics generant confusió i propagant creences enganyoses sobre la violència masclista.

Manifestem el nostre rebuig al tractament que donen gran part dels mitjans de comunicació a la violència vers les dones.

Denunciem la seva manca de formació especialitzada i de sensibilització vers aquesta greu i constant vulneració dels drets humans de les dones.

Denunciem la impunitat dels delictes dels qui utilitzen les noves tecnologies per exercir la violència contra les dones o per fer-ne apologia.

Seguim i seguirem denunciant, recordant, expressant, cridant, clamant, avui, i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

Seguim i seguirem validant l’experiència de les dones sobrevivents a la violència.

Seguim i seguirem exigint un compromís seriós del govern per a l’eradicació de la violència masclista.

Seguim i seguirem validant la nostra paraula davant la injustícia de la justícia que se’ns ofereix.

Seguim i seguirem mantenint-nos fermes en la manifestació i reivindicació constants del nostre desig i el nostre dret a viure sense violència.

Seguim i seguirem manifestant que el nostre cos és nostre i no acceptem que es pretengui legislar.

Seguim i seguirem gaudint el privilegi de la diversitat de les nostres sexualitats.

Seguim i seguirem celebrant el privilegi de néixer dones i l’alegria de viure i habitar els nostres cossos.

Seguim i seguirem lliures i insubmises, rebels i amoroses, lluitadores pacífiques, diverses, riques, valentes, ……….Dones a la fi.

Totes, Juntes i Lliures, seguim i seguirem traçant el camí de la pau.

 

25nmemes

Xarxa de Dones feministes contra la violència – Ca la Dona. Ripoll 25 08002 Barcelona – prouagressionsalesdones@gmail.com

(Veure també el que escriu Maribel Nogué i Felip, ciutadana Dempeus, sobre la Violència Quotidiana )

 

 

 
1 comentari

Posted by a 22 novembre 2014 in Gènere

 

Etiquetes: , ,

Fent SALUT i LLUITA amb #rebelionBellvitge i Arcadi Oliveres, @AdaColau i @ToniBarbara en un dia molt @dempeus

imageExplica Toni Barbarà, amic, metge i Secretari de Dempeus per la Salut Pública que hi ha dies en els que les activitats s’apleguen i esdevenen jornades especialment intenses i gratificants, al servei de les lluites de sempre. El divendres 14 de novembre va ser un d’aquests dies. Jornada doble, com als cinemes d’abans, i sense obviar les tasques quotidianes. Matí i tarda DEMPEUS.

Es va celebrar primer l’acte de celebració del 20è aniversari de l’EAP (equip d’atenció primària) del barri del CLOT de Barcelona. Organitzat pels mateixos treballadors i treballadores del CAP amb intervencions d’ Arcadi Oliveres, Ada Colau, Toni Barbarà, Jesús Martin, (treballador social)i Ferran López (pediatra) I a la tarda va tenir lloc la Xerrada-Col·loqui sobre sanitat pública al local del CÈNTRIC Espai Cultural del Prat de Llobregat. Organitzat per l’A.V. Sant Cosme i Sant Damià I altres col·laboracions, amb intervencions de Ana Martínez, Marta Carreras, Roger Bernat (ADSP), Ramón Montoya (Hosp. Bellvitge), Miguel Mansergas i Fèlix Redondo (veïns de RebeliónBellvitge), i Toni Barbarà com a representant de Dempeus. La moderació va fer-la Xavier Martínez, periodista de la revista Delta del Prat.

imageL’entranyable mestre Arcadi Oliveres, sempre solidari, sempre pedagògic, sempre brillant, denunciant com sempre les injustícies, les desigualtats, es crims contra la humanitat… també en forma de des/atenció a la salut pública, però també els silencis i desinformacions mediàtics i còmplices del sistema. I la perversa voluntat política de primar els interessos econòmics del gran capital que amaga els noms i cognoms del malfactors.

Oliveres va parlar de la davallada en protecció i atencions socials, i com front les retallades i les austeritats letals els malbarataments són culpables: Rescats a la gran banca, des de 2006: 4 bilions, 600.000 milions d’euros. Despesa militar a Espanya (perfectament evitable i inútil) 52 milions d’euros cada dia. I cal afegir el Frau fiscal crònic i especialment identificat per la inspecció d’Hisenda: Grans Bancs (amb BBVA i Santander liderant), Grans empreses (i les farmacèutiques en lloc preeminent), i les Grans Fortunes (amb tot el llistat de megarics de Forbes  i d’altres fortunes de la corrupció, molt més opaques)

Ada Colau va parlar amb energia, coherència, joventut i futur, amb tota l’experiència d’una dona lluitadora social. Va parlar de la necessitat de canviar les coses, i que ja es fa en la necessitat d’habitatge des de febrer 2009, quan neix la PAH. Ada constata els canvis en curs i les victòries estimulants. No sols pels miler de desnonaments aturats, ni per la notorietat i el creixement del moviment social de les samarretes verdes, sinó també pel canvi de percepció i actitud de les persones i famílies afectades. Han passat de la vergonya, la por la indefensió resignada, la pròpia inculpació, al sentiment de col·lectiu en lluita pels seus drets i en defensa justa i legítima de les persones front l’agressivitat dels bancs i les immobiliàries.

Ada Colau fa evident la necessitat urgent de trencar els compartiments sectorials en que ens volen dividir, i fa pedagogia de lluitar plegades i plegats. No són empoderaments ciutadans aliens i separats la mobilització per l’habitatge, la educació, l’alimentació, o la salut, que era avui el fil conductor, i en reivindica la seva unitat.

Toni Barbarà va començar amb una definició de Salut més enllà de la Sanitat. És obligat dedicar alguns minuts dedicats a explicat el caràcter i la petita crònica de Dempeus, en defensa del Sistema Públic de Salut, també des de febrer de 2009, com la Pah…

Barbarà explica la tasca feta per Dempeus per rescatar les paraules i re-crear el nou llenguatge que descontamini i expliqui la substància dels conceptes front a tants perversos i sofisticats eufemismes que el sistema genera per amagar la seva agressió: RE-pagament que no copagaments, Ja pagat que no gratis, “parasitasió” que no “col·laboració públic-privat”. Destralades que no retallades, ciutadanes/ns que no clients, privatitzacions que no externalitzacions, excuses per derivacions que no gestió de llistes d’espera, conxorxes opaques que no consorcis eficients i Llei Mato 16/12 d’exclusió i repagaments que no de “racionalització, sostenibilitat i qualitat del sistema sanitari” …

Barbarà va mencionar temes com els determinats socials de la salut (treball, educació, alimentació habitatge, medi ambient…), la corrupció insuportable, la necessitat de llegir Cafèambllet per estar ben informats en clau insubmisa i vèncer les patologies socials de la por, la resignació i la autoinculpació…. Va parlar de que la lluita és necessària i possible. Que no és cap “Il·lusió” (accepció “fum”/”fer-se il·lusions”) sinó una realitat tangible que defensem amb determinació, esperança i passió, amb nous èxits (gens publicats als medis de comunicació) i noves agressions (projectes com MACA, Visc+, etc) I que som capaços de construir una Nova Cultura de la Salut.

I podeu tenir més notícies de les saludables activitats de Bellvitge i DEMPEUS de la tarda anant a La Ratera!

image

 
 

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 10.403 other followers

%d bloggers like this: